Jesse Davis - Granollers i Girona


Tocar amb el Jesse és una de les experiències musicals fortes que he tingut a la vida. El concert de divendres a Granollers va estar prou bé, però ahir a Girona estava encès, va tocar de debò des de la primera nota. I quan aquest paio es posa a tocar així és acollonant.

De totes les vegades que he tocat amb ell, recordaré especialment aquest concert al Sunset i un al Cafe España de Valladolid. Suposo que el fet de tocar en clubs, plens a vessar i amb el públic a tocar, deu ser un dels factors que fan que, de tant en tant, surtin concerts així. M'explicava el Jesse que, des de ja fa uns quants anys, fa més concerts en auditoris i teatres que en sales petites, i que no es pot comparar l'ambient que es respira en un lloc i l'altre. Hi estic totalment d'acord, és clar. A més a més, el públic estava entregadíssim des del primer moment, ens va costar arribar a l'escenari de tan ple com era el local, de fet, mentre féiem la prova de so no parava de trucar gent per reservar lloc per al concert.

Quan va arrencar el primer solo jo em sentia petit, petit, i quan el va acabar vaig pensar: a veure què collons fas ara, després d'aquesta animalada de so, fraseig i potència. A més, van venir el Motera, l'Esther Condal i el Ramon Prats amb la Montse, i també em van fer posar una mica més nerviós. Mica en mica em vaig anar deixant anar i, en alguns moments, em vaig sentir especialment còmode i tranquil com perquè la música sortís amb fluidesa.

En fi, una altra experiència per recordar, dies com aquest fan que això de dedicar-se a la música valgui la pena.



Comentaris

Anònim ha dit…
La foto de baix sembla un photoshop que hi hagin posat un Monneret catalanet i petitet al costat de la bèstia/charlieparker als anys 40...

I qui eren els altres músics, pobrets, que no en dius res...?
Anònim ha dit…
Cony, Xirgu, t'has convertit en un asidu al blog!

Tens raó, m'havia oblidat de comentar que el concert era amb l'Esteve Pi i l'Ignasi González, espero que no se m'enfadin!

La foto de baix és d'un concert que vàrem fer a Málaga. L'he trobada buscant imatges del Jesse al Google. Vaig arribar a aquesta pàgina http://nosolodecibelios.blogspot.com/. És el blog d'algú que era al concert i en fa una ressenya molt curiosa, de la qual en ressalto dues frases:

"...nunca antes un joven león se había visto tan bien arropado por una piel de toro como anoche."

"...continuó en un tema de Pollonious Monk en el tramo final..."

Bo, eh?
Anònim ha dit…
Me n'oblidava, deia en l'escrit sobre el concert del Sunset amb el Jesse que va ser una de les experiències musicals més fortes que he viscut mai. Aprofito per afegir que algunes de les altres vegades que he vibrat en un escenari tu també hi eres, amb el trio, amb el grup de la Carme,...

Potser un dia faig un post comentant aquests moments especials que he viscut com a músic al llarg dels anys, no ho sé...
Anònim ha dit…
Ep, jo hi era al concert! i no té res a veure amb el que diu en Joan. Per començar en Jesse tenia un so petit i lleig, i un fraseig de pa sucat amb oli de girasol. El públic... públic? si hi havia només dues persones, i es van passar tot el bolo xerrant! Ah, i això per no parlar dels solos d'en Joan. El noi ja ho intenta, però d'on no n'hi ha no en raja! No home, no! si va estar de c*****s!
Anònim ha dit…
Collons, el ramonet; el que faltava! Això ja comença a tenir un coloret... A veure si acabarem fent el club de l'albert oooooooooommmmmmmmmmmmmmmmmmm

Ah! I gràcies per recordar-me que ens ho hem passat tan bé... i, espera't!
Anònim ha dit…
Ramon, tu tan simpàtic com sempre, je, je, je, no vegis com ric, em parteixo el cul, t'havien dit mai que ets molt graciós? Per què no et presentes a un concurs d'aquests de la tele que busquen gent amb algun talent? Segur que fent monòlegs tindries èxit, perquè el que és tocant la bateria...

(Osti, potser m'he passat, no? Era broma, eh? Precisament avui he estat parlant de tu amb el Julián Sánchez, parlant bé de tu vull dir, eh? Vinga, no t'enfadis que no ho deia de debò. Perquè això de que "el noi ja ho intenta..." també era broma, no? És que a vegades no capto la ironia de la gent, sobretot si és tan fina com la teva, sóc una mica curtet, què hi vols fer...)
Anònim ha dit…
Home, ja ho crec que era broma! Pensava en això de tirar-se floretes pel myspace i dic, calla, fes una mica el gamberro a veure què tal.
Res, ja continuaré fent ullades al blog.