Tocar amb el Jesse és una de les experiències musicals fortes que he tingut a la vida. El concert de divendres a Granollers va estar prou bé, però ahir a Girona estava encès, va tocar de debò des de la primera nota. I quan aquest paio es posa a tocar així és acollonant.
De totes les vegades que he tocat amb ell, recordaré especialment aquest concert al Sunset i un al Cafe España de Valladolid. Suposo que el fet de tocar en clubs, plens a vessar i amb el públic a tocar, deu ser un dels factors que fan que, de tant en tant, surtin concerts així. M'explicava el Jesse que, des de ja fa uns quants anys, fa més concerts en auditoris i teatres que en sales petites, i que no es pot comparar l'ambient que es respira en un lloc i l'altre. Hi estic totalment d'acord, és clar. A més a més, el públic estava entregadíssim des del primer moment, ens va costar arribar a l'escenari de tan ple com era el local, de fet, mentre féiem la prova de so no parava de trucar gent per reservar lloc per al concert.
Quan va arrencar el primer solo jo em sentia petit, petit, i quan el va acabar vaig pensar: a veure què collons fas ara, després d'aquesta animalada de so, fraseig i potència. A més, van venir el Motera, l'Esther Condal i el Ramon Prats amb la Montse, i també em van fer posar una mica més nerviós. Mica en mica em vaig anar deixant anar i, en alguns moments, em vaig sentir especialment còmode i tranquil com perquè la música sortís amb fluidesa.
En fi, una altra experiència per recordar, dies com aquest fan que això de dedicar-se a la música valgui la pena.
