Paisaje Lunar. Així es deia el primer tema del concert de dimarts passat al Jamboree. A mig tema em vaig adonar que estava amb la boca oberta i que segurament feia més cara de babau de la que ja faig habitualment. I quan es va acabar la cançó, després de la pujada final, em vaig haver de passar els dits sota les parpelles per evitar que me'n caiguessin les llàgrimes.
Gorka, quines cançons que fas, fill de la grandíssima... I Carme, que bé que les cantes... I jo allà a baix, emocionat com un nen...
M'agrada veure el David tocant així, feliç, al costat del baix del Nick i amb músics com el Gorka, el Dani o el Guillermo. I m'agrada veure la Carme cantar segura, tranquil.la, sense angoixa ni neguit, amb aquella manera de dir que només ella té.
Que tingueu molta sort, segur que quedarà un disc de puta mare, us haurieu de fer famosos amb això, com ara el Jorge Drexler o un d'aquests. Un petó i una abraçada ben forta a tots...
Comentaris
Em va fer molta il.lusió veuret al Jamboree.Ja saps que per mi és molt important la teva opinió.
M'agrada que t'agradi.
I quan dius:"que tingueu molta sort" et dono les gràcies,però potser a mi en particular,no m'en fa falta més de sort.
En tinc molta.Moltíssima.
Sort de poder fer i desfer amb amics i músics tan generosos.
Tan generosos com tú, per dir el que dius de tots nosaltres.
Joan ,gràcies un altre cop, de tot cor.
Com li deia a la Carme, la veig contenta com fa vint anys o més (sí, en fa més de vint que toquem junts!!)
Crec que la barreja dels músics i dels temes ha estat una mena de miracle, i aquest miracle s'ha traduït en bon rollo entre nosaltres.
Des dels primers temps del quartet no passava una cosa d'aquestes.
I també t'he de dir la il.lusió que em va fer veure des del camerí que tenia una "llamada perdida" teva, que vinguessis i que t'agradés. I és que ens fem grans i som com uns nens.
Una abraçada molt forta.
I, aprofiteu aquestes dates per mirar el vostre fill a Fanny y Alexander, que ho va fer molt bé i està ambientada als Nadals...