Paisaje Lunar. Així es deia el primer tema del concert de dimarts passat al Jamboree. A mig tema em vaig adonar que estava amb la boca oberta i que segurament feia més cara de babau de la que ja faig habitualment. I quan es va acabar la cançó, després de la pujada final, em vaig haver de passar els dits sota les parpelles per evitar que me'n caiguessin les llàgrimes.
Gorka, quines cançons que fas, fill de la grandíssima... I Carme, que bé que les cantes... I jo allà a baix, emocionat com un nen...
M'agrada veure el David tocant així, feliç, al costat del baix del Nick i amb músics com el Gorka, el Dani o el Guillermo. I m'agrada veure la Carme cantar segura, tranquil.la, sense angoixa ni neguit, amb aquella manera de dir que només ella té.
Que tingueu molta sort, segur que quedarà un disc de puta mare, us haurieu de fer famosos amb això, com ara el Jorge Drexler o un d'aquests. Un petó i una abraçada ben forta a tots...
