2-6-2026
Al carrer de casa hi tenim aquests arbres que, quan floreixen, ho inunden tot d'un color lila que enamora. Llàstima que quan cauen les flors i els cotxes o els veïns les trepitgem deixen el carrer fet una merda, amb una pudor molt semblant a la de pixum. Com dic sempre, no es pot tenir tot.
4-6-2026
Gràcies a les respostes a xarxes ara ja sé que aquests arbres són xicarandes, també anomenats xicrandres o jacarandes mimosifòlies (i que, en un univers paral·lel, les seves són les flors de les proves d'accés). He de reconèixer que m'agrada aquesta catifa de confetti que cada dia tenyeix el carrer de casa d'un color lila preciós. Llàstima de la pudor que fa quan es trepitja. Ja ho deia ahir, no es pot tenir tot.
5-6-2026
No tenia la intenció de penjar res més sobre el tema, però aquest vespre m'he trobat aquest espectacle quan he anat a tancar la porta de casa per anar a dormir. Amb això tanco aquesta trilogia no buscada sobre la xicaranda. I, ves per on, amb la pluja ha desaparegut la fortor de les flors trepitjades. Joia complerta.