Dissabte passat vam fer el primer dels quatre concerts (4!) que tenim programats amb el quartet aquest mes de novembre. I va ser certament especial per a mi, perquè era a Santa Perpètua, on estic treballant com a professor de l’escola de música des de l’any 1994 (1994!).
Per això la sensació era semblant a la que tinc quan toco a Molins, on la major part del públic és gent amb qui ens creuem habitualment pel carrer. Van venir una bona pila d’alumnes i exalumnes, i això sempre em posa una mica més nerviós del que és habitual.
Vam tocar sense amplificar, la qual cosa sempre és una garantia. I em van posar un Yamaha gran cua que era una meravella. Tot i això, la sensació tocant no era massa còmoda. La sala era molt gran, amb un punt de reverb que ho emmascarava tot una mica. Sentia poc el contrabaix, i això em generava una certa inseguretat, com si caminés a les palpentes. Però els vídeos que m’han passat després em demostren que el so que arribava al públic era equilibrat i prou clar.
Diria que va ser un concert bonic, fins i tot emotiu. Especialment en el bis, “De mica en mica”, que vaig dedicar a la memòria del Ramon Vallès. No podria dir amb exactitud quant va durar la nostra relació, però quan vaig començar a fer-li classes ell deuria tenir uns 60 anys, i ens va deixar l'octubre de 2023, quan ja havia superat els 80. Per tant, ens vam estar veient cada dilluns durant més de vint anys. Per Nadal sempre em portava una ampolla de vi i una de cava. S’havia comprat tots els meus discos, i m’havia demanat la partitura d’algunes de les peces que hi tinc gravades per tocar-les. Entre elles aquest “De mica en mica” del Serrat, que tant ens agradava a tots dos.
És una de les coses bones d’aquesta feina. Ens permet establir vincles que sovint van més enllà de la pura relació professor-alumne. I això és meravellós.
Comentaris