Doncs sí, diumenge vaig poder comprovar, un cop més, que m’encanta tocar en format acústic. Per no amplificar, ni el contrabaix va passar per un ampli. El so que vam treure i la música que va sonar van estar completament a les nostres mans. Quina delícia.
I mira que el piano no era fàcil. Un Samick petit, diria que no arribava a quart de cua, amb un mecanisme pesat i lent, que em va fer estar una bona estona remenant-lo per acostumar-m’hi, i una mica desajustat d’afinació en els aguts. Però vaja, res greu, m’he trobat amb coses molt pitjors voltant pel món.
La sala de l’Orfeó Popular Olotí on es fan els concerts del cicle Jazz de Prop que organitza Musics Associats és petitona, d’una mida ideal per afavorir la proximitat amb el públic. I el record que en tenia de quan hi vam tocar amb el David Viñolas era que ressonava força, però tocant sense bateria aquesta reverb natural em va semblar molt agradable.
Vam fer un dels bons concerts que recordo amb el quartet, van passar coses diferents, fins i tot el Santi i l’Òscar es van intercanviar alguns solos. Vaig quedar més que content, vam vendre discos, i al públic diria que li va agradar força el concert també, pels comentaris que vaig rebre quan vam acabar.
Per si tot això fos poc, encara vaig tenir temps d’arribar a Molins per veure com el Barça remuntava el partit contra l’Atlético en uns vint minuts finals de pura èpica. No es pot demanar més, un diumenge rodó.
Comentaris