Encara que el repertori estigui més que rodat, fer quatre concerts en quatre dies és fantàstic.
Dijous, a Granada, potser va ser el més difícil. Un concert a l’aire lliure, on depens absolutament del so dels monitors i del criteri del tècnic, sempre és un handicap per a aquesta música que fem. Però malgrat la nostra incomoditat, els comentaris del públic van ser molt positius, i sembla que el so era molt bo també, segons alguns músics que van venir al concert.
L’endemà vam tocar a Algeciras, un concert organitzat per Rizoma Records a casa del Juan Galiardo, en una sala amb aforament per a una seixantena de persones plena a vessar. Va ser una delícia de concert, dels bons que hem fem amb el quartet. Ens van tractar de conya, i vam poder compartir una bona estona amb el públic després, comentant la jugada mentre picàvem alguna cosa. Per si això fos poc, l’endemà vam dinar a casa del Juan, ens vam banyar a la piscina i ens vam clavar unes hamburgueses boníssimes que havia preparat ell mateix. Un luxe.
Dissabte vam tocar al Clarence, a Torremolinos, un club amb dues sales, un bon piano i un so molt adequat al que necessitàvem. Simplement van reforçar una mica el que calia, d’una manera gairebé inapreciable, en la mida justa per evitar que el so del grup, en una sala tan gran, quedés massa desangelat.
I per acabar, diumenge vam parar a Sedaví per fer un concert de tarda en aquest espai meravellós que és Sedajazz. La feina que el Latino està fent allà és impagable. Després de la paella de rigor, com que feia molta calor, vam decidir no tocar a la sala que estava prevista. Vam treure un piano al pati i vam tocar allà, a pèl. Llàstima que no va venir massa gent, perquè ho vam passar molt bé. Potser el fet que el dia abans hi hagués un festival en favor de la causa palestina amb tres escenaris simultanis, més de vint bandes programades i una assistència que va superar les mil persones al llarg de tot el dia va fer que diumenge la gent ja estigués una mica saturada de música...
Divendres toco a Astúries amb el Jesse Davies, i dissabte, només aterrar a Barcelona, enfilem amb el quartet cap a Andorra per tocar al Festival d’Escaldes-Engordany. Ja en tinc ganes.
Comentaris