EGO (Esmuc Global Orkest) - Esmuc

  

Ahir vaig assistir a un petit miracle (o no tan petit), el naixement de l’EGO, l'Esmuc Global Orkest. Un projecte ideat i impulsat per tres estudiants de l’Esmuc de primer curs (de primer curs!), que han aconseguit engrescar a més d’una seixantena de companys per crear una orquestra única.

L’Esmuc tenia en la transversalitat un dels seus valors fundacionals. Però el cert és que, malgrat els esforços d’alguns dels que formem part de l’escola des de la seva creació, aquesta transversalitat ha quedat gairebé sempre en una mera declaració d’intencions. Doncs bé, ahir aquesta gent va aconseguir ajuntar en un mateix projecte estudiants de Jazz i Música Moderna, de Clàssica i Contemporània, de Tradicional i Flamenc, de Direcció, de Sonologia i de Producció i Gestió. I tot això només a partir d’una voluntat real i ferma, i de la manera més natural. L’escola ha cedit els espais i els mitjans, però la idea i la feina l’han posat aquest grapat de joves que s’han oblidat dels entrebancs que podien tenir i s’han centrat en la il·lusió.

Com va dir l’Òscar en una de les presentacions, segurament el més important de tot plegat, més enllà del resultat, ha estat el procés. Un procés en el que han après molt, deia. No hi puc estar més d’acord, tant o més important és el camí com el destí final. Perquè és el camí el que et permet aprendre, fixar-te en els encerts i els errors, prendre’n nota i millorar de cara al futur. No hauria de ser aquest un dels objectius principals d’una escola?

Donar classes em permet viure alguns d’aquests moments que m’omplen totalment i que donen sentit a la meva feina, encara que jo no hagi tingut res a veure amb la creació d’aquest projecte. Ahir em va fer molt feliç escoltar la música que havien escrit i que ens van oferir tan generosament aquesta colla, i estic segur que ells també estaven molt contents del resultat. No em vull ni imaginar la festa que hi deu haver hagut aquesta nit, hi ha coses que val més no saber-les.