Quan era un adolescent vaig anar a la Plaça de Sant Jaume a celebrar la lliga del Barça de Venables. I algun any havia anat també a Canaletes (recordo viure algun final de les lligues de Cruyff a casa del Narcís Vidal, al carrer de Santa Anna). Ahir, baixant per la Rambla cap al Jamboree a escoltar el concert a piano solo del Sullivan Fortner, sentia una excitació molt semblant a la que tinc davant d'un partit important del Barça. Potser perquè en els dos casos hi ha un component d'imprevisibilitat considerable.
Sempre he trobat nexes de connexió entre el futbol i la música. Ja havia escrit algun post al respecte en el meu blog (sí, tinc una edat, i ja escrivia un blog abans de que existissin Facebook o Instagram). Potser per això m'està agradant tant "La passada a l'espai", el llibre de Manel Vidal. Perquè ell també connecta la seva vivència del futbol amb molts altres aspectes de la seva vida. Perquè està molt ben escrit, amb dosis de sarcasme, però també de tendresa. I perquè t'hi pots veure reflectit en molts moments, t'agradi o no t'agradi el futbol.
Sullivan Fortner és un pianista, un músic, majúscul. Una de les coses que més em sorprenen d'ell és que porta a l'extrem el terme "playing music". Ell està jugant, tota l'estona. Pot ser que a vegades no acabi de trobar el que busca, però de cop i volta es treu de la màniga una frase, un gir rítmic o una resolució harmònica que et deixen bocabadat, com les jugades de Lamine Yamal, que ja justifiquen per si mateixes el preu de l'entrada. Igual que el Barça d'aquesta temporada, és imprevisible, i sempre juga a l'atac. Ho va comentar al final del concert, li agrada assumir riscos, com a la defensa del Barça amb el fora de joc. I li és igual rebre algun gol si jugar així li permet fer-ne més dels que encaixa.
Ho vaig comentar la darrera vegada que vaig escriure sobre un concert seu. Hem tingut la sort de viure en la mateixa època que ell, i ho hem d'aprofitar i gaudir. Com ho vam fer amb el Barça de Guardiola i de Messi, i com ho hem de fer amb el de Flick i Lamine Yamal.
Comentaris