Ahir, després del concert, una noia em va preguntar si era el primer cop que el David i jo tocàvem junts. És clar, fa tant de temps que no toquem plegats que hi ha gent que no sap que hem compartit mitja vida als escenaris.
El David sempre pot fer que passin coses. Sempre està escoltant, proposant, jugant punxant si cal, tirant-te un cable quan el necessites. Tot sempre al servei de la música. Ja fa que passin coses abans de començar a tocar, només amb la tria del repertori. I dels músics, és clar. Va ser molt divertit tocar ahir un altre cop amb el Masa, un baixista diferent que et fa tocar diferent. I amb l’Òscar, quina delícia de so i quin bon gust.
M'ho vaig passar molt bé, tot i que em va costar una mica tocar un repertori tan exigent a nivell d'intensitat i de creativitat dues vegades seguides. Em vaig notar més fresc al primer passi, i encara que al segon vaig començar prou bé em vaig encallar en el Bye ya, no vaig saber conduir el solo cap enlloc. Què hi farem, coses que passen. En algun moment vaig tornar a remuntar, diria. I crec que van ser dos bons sets, prou diferents malgrat tocar gairebé els mateixos temes.
Va venir força gent, molts alumnes a primera fila, uns quants bateries de la ciutat (com no), i una bona colla d'amics i coneguts del David. Una fantàstica iniciativa del Jamboree, aquesta de demanar a un músic que munti un grup i prepari un grapat de standards. I una bona manera de passar un dimarts al vespre. Almenys per a mi.
P.S. La primera foto és de l'Antonio Sánchez. La segona l'he extret d'una story de la Sheila Marín, que resulta que és la noia de qui us parlava al principi (ahir, quan vaig començar a escriure les impressions post concert, encara no la coneixia). Gràcies!
Comentaris