Estàvem citats al Jamboree a les cinc. Em va semblar estrany, tenint en compte que no obrien portes fins a dos quarts de set. Vaig pensar que potser el Jerry, sent el primer cop que tocàvem junts, volia assajar a fons tot el repertori. Però no ho veia gaire probable, sabent com funcionen els músics americans quan estan de gira.
Vaig rebre un missatge de l'Stephen dient que estaven encallats a l'aeroport amb el control de passaports, que arribarien més tard. Ens vam posar a provar so a dos quarts de sis tocats, i abans de les sis ja havíem acabat. D'alguns temes no vam arribar a passar ni la melodia sencera, amb uns compassos ell ja en tenia prou per veure que la cosa funcionava.
Vam tocar dos sets completament diferents, no vam repetir ni un tema, tot i que el públic, en principi, no era el mateix. I m'ho vaig passar molt bé tocant, va ser intens i fàcil alhora, encara que alguns temes no fossin senzills.
Acompanyar una figura internacional de la talla de Jerry Bergonzi em generava un cert grau de tensió. Però la veritat és que em va transmetre molta confiança des del primer moment. És un paio encantador, molt professional, i un músic de primer nivell, que tenia el públic a la butxaca ja abans de començar a tocar. Un autèntic privilegi haver pogut compartir escenari amb ell, tant de bo que es pugui repetir en el futur.
P.D. @jordillecha Gràcies per la foto!
Comentaris