Dissabte passat vaig anar a la master class que va fer Aaron Parks al Taller de músics. Va parlar de moltes coses, no només de música. I va fer música també, una música preciosa. Va ser una sessió realment inspiradora.
Entre algunes de les coses que va dir, n'hi va haver una que l'havia estat pensant just el dia abans, mentre tocava a casa. Resumidament va venir a dir el següent: "No puc pretendre conèixer en profunditat i dominar totes les tècniques, tots els estils. He de ser conscient de les meves febleses, i també de les meves virtuts. He de saber qui sóc jo. I això no vol dir que hagi de caure en la condescendència o en l'autocomplaença. Però això em permetrà, precisament, ser honest amb la música que faig." Gairebé em poso a plorar.
Comentaris