Moltes vegades escric per queixar-me de les coses que no van bé: que els tècnics de so són uns incompetents, que els organitzadors no tenen ni idea del què contracten, que no he estat inspirat, que no m’he sentit bé tocant,... Per això, quan les coses funcionen, és de justícia que ho faci públic també.
Ahir vam tocar amb The Bop Collective al primer festival de jazz del Matarranya. El vol que ens portava d’Eivissa a Barcelona va sortir amb una hora i mitja de retard. Arribats al Prat encara havíem de fer un llarg trajecte en cotxe fins a Calaceit. No vam poder fer prova de so, el temps just de passar per l’hotel i menjar una mica abans de sortir a tocar. Les expectatives no eren gaire afalagadores. I en canvi va ser un dels millors concerts que recordo en els últims mesos.
La Irene va donar unes indicacions mínimes als tècnics. D’entrada, res als monitors, excepte per a la veu. Intentar evitar una equalització massa brillant i que el so del contrabaix no fes bola. I que, si us plau, no juguessin amb el volum en els solos, que això ja ho controlàvem nosaltres mateixos. Oli en un llum.
Ens vam sentir bé a l’escenari. El so que ens arribava des de fora era compacte i equilibrat. No demanem pas tant, simplement que a la taula hi ha algú que sàpiga fer la seva feina. No cal que ens ajudin, en tenim prou amb que no ens putegin. Em vaig sentir més que còmode tocant, ja des del primer solo a Forget about this. Algun dels altres solos que vaig fer van ser una mica descontrolats (què us pensàveu, que no em queixaria de res?), però em vaig sentir molt a gust acompanyant i tocant els arranjaments. Potser si escoltés la gravació m'enduria una sorpresa, però almenys vaig poder tocar sense que el meu cap se n'anés gaire cap a altres coses que no fossin la música.
En acabar el concert, tenia un sentiment d’eufòria que feia temps que no sentia. Nosaltres estàvem contents, i el públic i els organitzadors del festival també. Alguns dels comentaris que vam rebre em van fer veure, com altres vegades, que la nostra feina pot fer feliç a la gent. Per què no pot ser sempre així?
(les fotos són de la migdiada que hem fet avui en un rierol camí de Sant Magí de la Brufaganya)
Comentaris