Comentava ahir amb el Rai, el Santi i l'Òscar, poc abans de començar el concert al Jamboree, que jo no recordava posar-me tan nerviós temps enrere. Deu ser la falta de pràctica. Porto molts anys instal·lat còmodament fent de sideman, al darrere d'altres artistes. Fins i tot en el cas de projectes compartits, com ara el duet amb la Carme o l'Esmuc Jazz Project, el pes i la responsabilitat de donar la cara requeien sempre en algú altre. Potser per això, el fet de presentar un projecte personal, al meu nom, em feia una mica de basarda.
El primer dubte, el de la por que un Jamboree amb poca gent fes una mica de peneta, es va esvair de seguida. El club feia goig, es va omplir els dos sets, amb gent dreta als laterals i al fons de la sala. Em vaig sentir molt ben acompanyat i molt estimat.
I malgrat haver passat una setmana amb una certa angoixa, em vaig sentir tranquil tocant. Vaig fer el que sé fer, ni més ni menys. Tocar unes melodies i uns acords de la millor manera que sé i que puc. I sense forçar res, ni pretendre ser qui no soc. Això em va fer sentir molt bé, deixant que la música anés sortint tal com venia, sense pretensions ni artificis. Quina sensació tan collonuda.
La veritat és que era difícil no estar tranquil amb tan bona companyia. El Santi, l'Òscar i el Rai fan que el quartet soni tal com el vaig imaginar quan vaig pensar en ells per al projecte. És fàcil muntar un grup tenint aquest front line al davant i aquesta garantia al darrera. Quin luxe comptar amb vosaltres, companys.
El 2024 ha començat fort. Abans d’ahir ja vaig estar al Jamboree amb el projecte del Gorka Garay & Strings. Dimecres estrenem l'Esmuc Jazz Project 2024 a l'Auditori. Dijous me'n vaig quatre dies a tocar per Andalusia i València amb els The Bop Collective de l'Irene Reig. I més coses que vindran i que us aniré explicant. Com diu la cançó, gracias a la vida...
El primer dubte, el de la por que un Jamboree amb poca gent fes una mica de peneta, es va esvair de seguida. El club feia goig, es va omplir els dos sets, amb gent dreta als laterals i al fons de la sala. Em vaig sentir molt ben acompanyat i molt estimat.
I malgrat haver passat una setmana amb una certa angoixa, em vaig sentir tranquil tocant. Vaig fer el que sé fer, ni més ni menys. Tocar unes melodies i uns acords de la millor manera que sé i que puc. I sense forçar res, ni pretendre ser qui no soc. Això em va fer sentir molt bé, deixant que la música anés sortint tal com venia, sense pretensions ni artificis. Quina sensació tan collonuda.
La veritat és que era difícil no estar tranquil amb tan bona companyia. El Santi, l'Òscar i el Rai fan que el quartet soni tal com el vaig imaginar quan vaig pensar en ells per al projecte. És fàcil muntar un grup tenint aquest front line al davant i aquesta garantia al darrera. Quin luxe comptar amb vosaltres, companys.
El 2024 ha començat fort. Abans d’ahir ja vaig estar al Jamboree amb el projecte del Gorka Garay & Strings. Dimecres estrenem l'Esmuc Jazz Project 2024 a l'Auditori. Dijous me'n vaig quatre dies a tocar per Andalusia i València amb els The Bop Collective de l'Irene Reig. I més coses que vindran i que us aniré explicant. Com diu la cançó, gracias a la vida...
Comentaris