Ahir vaig fer un triplet. No recordo haver fet mai abans tres concerts en un mateix dia. Potser el que més s’hi assembla seria quan em vaig examinar de setè de piano, per després anar a fer un concert amb el trio i, més tard, un bolo amb la Lucrecia. S’ha de dir que això d’ahir, però, era relativament senzill, perquè els tres concerts eren al Jazzing Festival de Sant Andreu.
El primer va ser amb el grup de l’Alba Pujals, presentant el seu disc “Apologia”. Crec que va ser un dels millors bolos que he fet amb aquest grup, la música va sonar fluida i fresca, i em vaig sentir molt còmode tocant.
Després va venir el concert amb Scott Hamilton. He tocat ja força vegades amb ell, i m’encanta el seu so i la seva elegància. Li van perdre la maleta a l’aeroport i va arribar just abans de pujar a l'escenari. Però va tocar molt bonic, com sempre, i va ser un concert tranquil, amb temes preciosos.
Faltava la traca final. Em feia molta il•lusió tocar amb Joel Frahm. En primer lloc perquè no hi havia tocat mai, però també perquè m’encanta la seva concepció harmònica i melòdica. També tenia moltes ganes de tocar amb el Jo, amb qui no havíem coincidit des dels darrers concerts amb el Benny Golson, just abans de la pandèmia. Les expectatives es van complir sobradament des del primer tema, i va ser un concert enèrgic, intens i estimulant, o almenys així el vaig viure jo.
Quan em vaig acomiadar del Joel em va donar les gràcies, i em va tornar a repetir una cosa que ja m’han comentat altres vegades músics als qui admiro. Em va felicitar pels meus solos (cortesia), però em va dir que es va sentir especialment còmode amb com el vaig acompanyar. I és que és en aquest terreny, en el d’escoltar i intentar fer brillar els solistes, on em trobo més a gust. M’encanta. Ja ho he dit altres vegades, però crec que com a pianista aquesta és una de les meves principals missions. No és falsa modèstia, sé que no sóc un solista brillant. Però m'encanta acompanyar, i d'això sí que me'n sento orgullós.
Total, que me’n vaig anar a dormir cansat, però immensament content. La música a vegades és un camí dur i complex, però nits com les d’ahir ho compensen tot.
📷 Lili Bonmatí
Comentaris