Ahir vaig anar al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí per escoltar la Carme i el Jurandir "Celebrating la Fusa". Ho vaig gaudir tant com quan els vaig veure estrenar aquest repertori ara ja fa un any i mig. I, en alguns moments, se'm va fer un nus a la gola. No només per l'emoció que saben transmetre aquestes dues bèsties, sinó també perquè em sentia profundament afortunat. Escoltar la Carme "des de fora", no des de l'escenari, sinó sent un més del públic que es deixa emportar pel seu art, em fa ser més conscient del privilegi que he tingut tots aquests anys que he compartit música amb ella. Quina sort tan gran.
Comentaris