EJP - Wayne Shorter

Vivim un temps d'incertesa de merda. Fa mesos que em costa atrevir-me a anunciar els meus concerts a les xarxes perquè tinc por que s'acabin suspenent al darrer moment, com m'ha passa ja unes quantes vegades. Per això, quan vam rebre la comunicació de que el Bruno havia donat positiu per COVID em vaig témer el pitjor.

Per sort, una bona part del grup no vam ser contactes estrets amb ell, i els que ho van ser van donar negatiu a les PCR. Després d'un cap de setmana ple de converses, dubtes, estrès i tensió, vam rebre l'autorització per part tant del CAP de referència com de l'empresa de gestió de riscos laborals de l'escola per tirar endavant el concert. Això sí, amb l'ai al cor.
 
Ens hauria sabut molt de greu a tots plegats no poder mostrar tota la feina que havíem fet. Hores de trobades i reunions per definir el projecte d'aquest any, hores davant de l'ordinador escrivint, hores d'assajos intensius per preparar el concert... 
 
Però bé està el que bé acaba. Amb la resta de directors havíem comentat que la convocatòria d'aquest any era especialment satisfactòria. No només perquè tots els músics que hi participaven tenien un nivell excel·lent, sinó també perquè la implicació i el compromís que havien mostrat amb el projecte era altíssim. De manera que no podia ser que el concert no fos una altra cosa que un èxit. 
 
He de fer menció especial a dues persones. En primer lloc, al Matthew Simon, que va venir a l'assaig general i es va pelar tot el repertori amb una solvència que només ell ens podia garantir. Es veu que el Cesc Badia, segon trompeta i alumne seu, li va dir: "Has llegit millor tu el repertori a vista que jo amb tots els dies que porto treballant-lo". I després, i això sí que ho faig a títol personalíssim, vull donar les gràcies al Dylan Chandler per entendre tan bé el que demanava el solo que li vaig posar al meu tema. Dies abans de començar a assajar, quan va rebre els papers, ja em va escriure preguntant-me com l'imaginava, per poder-lo preparar millor. El solo del concert va ser espectacular, però és que tots els solos que va fer als assajos van estar a un nivell bestial. 
 
Per cert, el Bruno sembla que evoluciona bé, només amb símptomes lleus, una mica de febre i malestar general. I confiem que no hi hagi més sorpreses inesperades ara que el concert ja s'ha pogut realitzar. Aquesta seria, sens dubte, la millor notícia de l'Esmuc Jazz Project d'aquest any.
 


 

Comentaris