Ahir, per fi, vaig fer el primer bolo després del confinament, amb The Bop Collective. Irene Reig, Joan Mar Sauqué, Héctor Floría, Alba Pujals, Giuseppe Campisi, Joan Casares i Marta Garrett. Tot un honor que pensessin en mi per substituir el seu fantàstic pianista, Miguel Rodríguez. Em va fer molta il·lusió poder tocar amb ells.
El concert havia de ser al teatre de La Gorga, a Palamós. Però per poder complir millor amb les mesures de distanciament es va traslladar a l'escenari de l'Arbreda. I això, de retruc, va fer que el concert fos amb un teclat, i no amb piano. No m'acabo d'acostumar a tocar amb aquests succedanis, però què hi farem, em podien més les ganes de tocar que el fet de patir un instrument amb el que em costa trobar la meva veu. Encara ho vaig poder portar amb certa dignitat i vaig intentar fer música per sobre de les limitacions que m'imposaven un teclat massa tou, un timbre massa ple d'harmònics en els acords i haver de dependre només del monitoratge per sentir un so que no ve de l'instrument, sinó de l'altaveu que tens col·locat en un lateral a l'escenari... Però vaja, m'ho vaig passar prou bé, malgrat tot. La música que han escrit l'Irene i els seus companys és collonuda, estimulant, i tots toquen de conya, o sigui que vaig poder gaudir del concert per sobre de les circumstàncies desfavorables.
Encara no entenc per què en un concert la gent ha de mantenir tanta distància i portar mascareta quan després les terrasses i els bars són plens de gent que no ha de complir aquestes limitacions. Bé, de fet sí que ho entenc; és evident que la restauració mou molts més diners que la cultura... En fi, si no hi ha novetat tornarem a tocar el dia 25 a Nou Barris. Ja en tinc ganes.
 |
Comentaris