Canela Monné duet a Banyoles


Ahir vam fer un concert ben especial amb la Carme; vam tocar a casa del Ramon Prats i la Mont (i la Margot!), a Banyoles. Unes quantes cadires, uns bancs, uns sofàs, uns coixins a terra i un bon grapat de gent amb ganes d'escoltar música en un entorn acollidor. No es pot demanar més.

És una d’aquelles ocasions en les que no té importància que el piano no sigui cap meravella. La veritat és que em va fer patir en alguns moments, perquè tenia un so força agut i una mecànica molt tova i una mica irregular, em costava fer caure les notes dels acords alhora. També havia de vigilar amb el pedal, que no tenia gaire recorregut i a vegades em feia embrutar el so més del que voldria. Però també m’agrada enfrontar-me a un instrument que em fa estar alerta, que em planteja reptes a l’hora de tocar segons què. A més, estava acabat d’afinar, o sigui que no em penso queixar pas i agraeixo infinitament la bona voluntat i la generositat, només faltaria!

 Feia temps que no tocàvem aquest repertori, i ens venia molt de gust a tots dos. El Ramon, en l’escrit de convocatòria per al concert, parlava d’Epicur, de la recerca de la felicitat, de no actuar buscant la fama o el reconeixement, sinó allò que t’omple realment . Amb aquest esperit vam anar enfilant els temes de “Ballads” un darrera l’altre, davant d’un públic atent, respectuós, proper,... Algú ens va preguntar si ens sentíem millor tocant en llocs així o en grans teatres. Jo, sense dubtar-ho gens, prefereixo la proximitat.

Es veu que ja han fet uns quants concerts amb aquesta fórmula del boca-orella que em sembla tan fantàstica. Però després del concert el Ramon ens va confessar que aquest era el primer cop que ho proposaven a algú, per iniciativa pròpia, no perquè els músics els ho haguessin demanat per omplir un forat enmig d’una gira o per rodar un projecte. Ens van convidar a casa seva perquè els venia de gust, i això encara ens va fer més feliços. Gràcies per la vostra generositat i per l’amor que teniu per la música. En temps com els que corren ens cal, més que mai, gent bonica com vosaltres.


Comentaris