Benny Golson a Mainz

Dos de dos. Segon concert de la gira i segon Steinway gran cua. Potser fins i tot millor el d’ahir a Mainz que el del Bimhuis. Després de la prova de so em vaig quedar una bona estona tocant jo sol, gaudint del so d’aquella màquina perfecta. Tenia ganes de tocar i de familiaritzar-me amb el piano. A Amsterdam no ho vaig poder fer, les setmanes passades no havia tingut massa temps de tocar, i anant de gira els únics moments en que puc practicar són aquests, a les proves de so. Vaig estar tocant standards que m’agraden: Smoke gets in your eyes, How deep is the ocean, The days of wine and roses, It could happen to you,... Quan en vaig tenir prou el Benny em va passar el seu telèfon i em va dir: “Hey, listen!”. M’havia estat gravant en vídeo! I va afegir: “Beautiful songs, my mother used to sing How deep is the ocean all day!”. Per si això no fos prou, aquest matí abans d’esmorzar m’ha dit que ahir a la nit es va tornar a escotar els vídeos amb els auriculars, “It sounds great!”. I ara, mentre viatgem en tren cap a Viena, m’ha passat telèfon i auriculars perquè ho escoltés. Sembla que li va agradar de debò.

El concert va anar molt bé. Em sentia relaxat, feliç d’estar dalt de l’escenari compartint amb el Benny, el Jo i l’Ignasi. El públic també semblava feliç de tenir al seu davant una llegenda com ell, feliç d’escoltar la seva música i les seves històries de primera mà. Van demanar un segon bis, amb gent dreta, però mentre aplaudien ja érem a l’ascensor que ens pujava als camerinos. Havíem estat tocant més d’una hora i mitja i el Benny estava molt cansat. Diria que va tocar amb més energia que dilluns al Bimhuis, i el vaig veure enfadar-se quan no li acabava de sortir un arpegi com ell voldria. És increïble veure com als seus 90 anys estalvia totes les seves forces per invertir-les en els 90 minuts que dura l’actuació, per dedicar-les a la música.

Demà toquem al Porgy and Bess de Viena, un altre club amb història, amb tots els seients venuts. Farem el tres de tres?