Encara sota els efectes de la ressaca d'aquests dies al Jamboree he de dir que aquests concerts amb Benny Golson van més enllà del que seria estrictament musical. Perquè quan explica que va escriure un tema en només vint minuts, que per això pensava que no podia ser un bon tema, que malgrat això Dizzy Gillespie va decidir gravar-lo, que potser és l'únic tema seu que no té una història al darrere i que com a títol va triar només dues paraules sense buscar-hi cap sentit,... Quan sents el murmuri del públic en el mateix moment en què ell pronuncia aquestes dues paraules, és difícil contenir l'emoció... I quan, amb aquells peuets, minúsculs, marca quatre, es posa el saxo a la boca i fa sonar les dues primeres notes de "Whisper not", la invasió de sentiments, records, sensacions, és tan brutal que transcendeix el moment.
Els dos passis d'ahir al Jamboree diria que són els millors que hem fet amb ell des de que, l'agost del 2012, vam fer els primers concerts acompanyant-lo a les seves puntuals visites estiuenques. Dijous repetim a Valladolid. Espero que puguem fer-ho més vegades. Els seus 87 anys farien pensar que no ens podrà visitar gaires estius més, però el seu estat físic i mental, la seva energia, la seva vitalitat i les seves ganes de seguir compartint la seva música ens porten a pensar el contrari. Tant de bo que sigui així.
Comentaris