EJP 2016 (II) Els músics


En aquesta edició de l’Esmuc Jazz Project, a diferència de l’any passat, hi ha professors de l’escola entre la plantilla de l’orquestra. Això m’ha donat l’oportunitat de conèixer en Blai Navarro, un excel•lent acordionista que em va ajudar molt quan li vaig plantejar tots els dubtes que se’m plantejaven a l’hora d’escriure per a aquest instrument que no coneixia pràcticament de res. D’en Joan Sanmartí ja en vaig parlar ahir, però li vull agrair el sobreesforç que ha hagut de representar per a ell tocar la guitarra en gairebé tot el repertori, a part de dirigir els seus propis temes. Per a ell ha d’haver sigut com una marató.


Evidentment, també hi participen alumnes. A alguns d’ells els conec prou bé, com a l’Albert Carrique i l’Albert Abad, els dos Alberts, els dos saxofonistes que van entrar junts a l’escola ara fa tres anys i a qui tan he vist créixer als combos, però també els dos excel•lents clarinetistes a qui no coneixia. Al Gregori no el coneixia tant, però l’he tingut al combo Bill Evans aquest quadrimestre i he pogut comprovar que no només toca molt bé, sinó que també escriu amb criteri. El Joan Mar, a qui ja havia sentit al Taller de Músics fa potser tres o quatre anys, quan era un nen, i a qui també coneixia per la seva feina amb el Joan Chamorro i la Sant Andreu Jazz Band, va entrar a l’escola tot just l’any passat. Que estigui en aquest projecte sent un estudiant de segon curs ja parla de la seva projecció. També coneixia al Tomeu, el trombonista de ses illes, amb el seu aire despistat, que a vegades m’ha fet enfadar amb les seves absències, però que quan es posa el trombó a la boca sempre fa música. L’Andreu, que si ja tocava bé abans de marxar d’Erasmus, és evident que l’estada a Amsterdam li ha sigut més que profitosa. Al Miquel només el coneixia pels comentaris que m’havien arribat d’ell, però no havíem coincidit encara. El vaig sentir a l’audició del combo Brad Mehldau i ja vaig entendre perquè tothom me’n parlava tan bé. I tamoc coneixia massa l’Aitor, que ja va participar com a col•laborador a una obra del Joan Sanmartí de l’any passat, i que aquest any repeteix perquè el Joan Díaz ha volgut comptar amb ell per als seus arranjaments. Per alguna cosa serà.

També hem tingut alumnes col•laboradors provinents del departament de Música Clàssica i Contemporània. Així hem conegut la Nieves, una andalusa aparentment tímida (pot ser que hi hagi andalusos tímids?), que fa sonar la flauta sobre aquest repertori com si l’hagués tocat tota la vida. El Joan, un altre illenc, que ens va deixar bocabadats quan va arribar el primer dia i se sabia algunes de les frases que li havia escrit el Vidal de memòria. Ho toca tot amb sentit i amb musicalitat, fins i tot més enllà del que li hem escrit. I l’Òscar, que ens ha cobert la plaça de trombó baix després d’un imprevist de darrera hora. Hem d’estar contents i agraïts de poder comptar amb alumnes com ells per a projectes transversals com aquest.

 Finalment, he de fer menció especial als exalumnes que participen al projecte d’aquest any. El Julián i el Santi, a qui vaig tenir la sort de gaudir en el Nou Nonet que vam compartir fa anys, quan vaig decidir tirar endavant un projecte envoltat d’alumnes (aleshores) de l’Esmuc. Sentint-los tocar avui em torno a adonar que ja en aquell moment no em vaig equivocar, i comprovo també com han arribat a créixer en tot aquest temps. L’Apel•les, el violinista curiós i decidit que va passar per l’Esmuc i va deixar empremta, i que ens va demostrar que, tot i tocar un instrument estrany en aquest món de saxos i trompetes, mereixia estar entre els solistes destacats de l'escola. I la Carola, amb qui recordo especialment un combo deliciós amb el Santi Careta i el Marco Mezquida (jo esperava que arribés el dia de classe durant tota la setmana). Sempre he pensat que la seva veu cura. La seva afinació, sensibilitat i expressivitat em commouen.

Potser pensareu que sóc un pilota. Us he de dir que m’és igual, sé que sóc sincer en tot el que dic, i tinc ganes de dir-ho, alt i clar. Amb aquesta gent estic segur que demà farem un concert de puta mare.


Comentaris