Ahir el Josep Bergadà em va fer arribar el disc que vam gravar
l’octubre del 2014 (sí, fa més d’un any!) amb la Perico Sambeat Big
Band. Clarament, ha sigut un part difícil, però crec que l’espera ha
valgut la pena.
Inevitablement, me l’he escoltat sencer d’una tirada, i el flashback ha sigut important. M’han anat passant pel cap moments viscuts durant els quatre (sí, només quatre!) intensíssims dies que vam viure: els assajos a l’Ateneu Santfeliuenc, el concert a l’Atrium de Viladecans i la gravació als estudis Medusa (en vaig parlar al blog, als posts www.joanmonneblog.blogspot.com/#6363211501037111818 i www.joanmonneblog.blogspot.com/#4280197470151508436).
Només posar el disc he recordat que, igual que al concert, la música comença amb una intró a piano sol de “La voz del viento”, que dóna pas a la veu de la Sílvia. I quan han entrat els pitos, literalment, se m’ha posat la pell de gallina. Joder, quina textura, quin subidón!
El disc és ple de moments intensos, de melodies precioses, de solos sublims, i d’harmonies i ritmes que van des de la més absoluta senzillesa fins a la complicació diabòlica. Però tot em sona supernatural, potser per la immersió que vaig haver de fer en la música del Perico quan m’estudiava els temes del disc. A més, participar en aquest projecte em va permetre conèixer dos músics impressionants: l'André Fernandes (quin solo que es marca a “Triptik”, la mare que el va parir!) i la Viktorija Pilatovic, que canta les melodies amb una naturalitat i una afinació que fan caure de cul. Tant de bo surtin bolos i puguem retrobar-nos novament.
En definitiva, que estic molt content de la feina que vam fer, i que recomano a tothom que compri el disc quan estigui disponible (diria que encara no és a la venda). Sona de collons!
Comentaris