Em vaig llevar amb una sensació estranya. La Mireia, la meva filla, és al llit des de dijous, amb febre i malestar general. Em vaig témer el pitjor. Però vaig anar tirant cap a l'Auditori amb l'energia que em donava el bon concert que vam fer dimarts i amb esperit positiu, visualitzant una jornada de gravació fluïda, sense entrebancs i amb un final feliç. Poc em podia pensar que tot es començaria a torçar tan aviat.
Quan vaig arribar a l'auditori em va donar la notícia el Joan Terol, que estava baixant un peu de plat de l'Esmuc cap a la sala 4. Li vaig preguntar "Tot a punt?". I ell em va respondre "No ho saps? No hi ha ni piano, ni bateria, ni amplis". La bateria i els amplis eren un mal menor, però el tema del piano era més preocupant. El Francesc Capella anava boig fent gestions per solucionar el problema. Però no hi havia cap maquinista per transportar el piano, i no estava previst que vinguessin fins al migdia. Finalment, encara no sé com, van aconseguir que ens el deixessin portar a nosaltres, arrossegant-lo pels passadissos de l'Auditori. I increïblement, gràcies a la bona feina que havien fet el Ferran Conangla i l'Enric Giné deixant-ho tot preparat el dia anterior, vam poder començar la gravació puntualment.
El primer tema que vam gravar va ser Mr KJ. Crec que amb dos takes ja el vam tenir, però vam gravar alguna part més compromesa per si calgués editar i una tercera presa que em sembla que ja no va ser tan bona. Havíem previst una hora per a cada tema, però ens el vam polir en menys temps i tot, o sigui que el Vidal va poder començar abans del previst. La gravació del seu Lievetsnei també va anar com la seda, i vam arribar al descans amb la sensació que tot anava sobre rodes. Però el pitjor estava encara per venir.
Per a aquesta primera part de la sessió del matí va venir l'Ona Cardona a substituir el Caitanya, que tenia un assaig importantíssim i impossible de canviar. Ell havia d'incorporar-se a la gravació després de la pausa, de manera que l'Ona va marxar. Però a l'hora prevista ell no apareixia per enlloc. Vaig decidir anar assajant fragments mentre no arribava, però estava tan descentrat que ho marcava tot del revés. Fins i tot vam provar de gravar un take sense clarinet, pensant en afegir-lo més tard, però va ser bastant desastrós. Finalment, vam prendre la decisió d'avançar la pausa del migdia i gravar "The journey home" a darrera hora de la tarda. Just en aquell moment, quan tothom ja estava plegant, va aparèixer el Caitanya excusant-se pel retard i dient que se li havia apagat el mòbil i que no havia vist l'hora que era. No tinc paraules. Amb tota la calma de la que vaig ser capaç (que és molta més de la que imaginava que podria tenir quan el veiés) li vaig dir que no entenia res del que m'estava explicant.
De manera que me'n vaig anar cap a casa, a veure si aconseguia calmar-me una mica i reunir l'energia suficient per anar a gravar més tard. Quan vaig arribar em va semblar que tenia febre, però no estic segur de si era perquè la Mireia m’havia encomanat la grip o pel mal rato que havia passat. Sigui com sigui, em va anar bé marxar de l'Auditori i desemboirar-me una mica. I mentre anava en cotxe amunt i avall vaig anar visualitzant novament la gravació d'un tema tan complex com el que ens quedava.
Quan vaig arribar ja havien gravat el "Country" del Joan Sanmartí i començaven la "Cançó d'amor" del Joan Díaz. Van enllestir-la molt ràpid i, com que ja havien fet la pausa, vam posar-nos a gravar "The journey home". Vam fer un primer take prou bo, i ens vam posar a gravar els fragments més delicats per a possibles edicions. Finalment, vam gravar una altra versió sencera del tema, amb la qual cosa havíem acabat la feina fins i tot abans del que estava previst, per increïble que pugui semblar després de tots els entrebancs. La qual cosa em demostra una vegada més que a la vida només hi ha una cosa que no tingui solució, a veure si un dia aprenc a deixar de patir. El Caitanya em va tornar a demanar perdó per l'incident del matí, cosa que vaig agrair, tot i que segueixo sense entendre el que va passar. Però bé, al capdavall la jornada havia tingut un final feliç, tal com preveia al principi.
Mentre escric això deuen estar acabant la sessió del matí d'avui diumenge. De manera que, si tot ha anat bé, només quedarà el "The windup" per a la tarda, i possibles retocs que no crec ni que siguin necessaris veient com va anar la gravació d'ahir. En algun moment em vaig plantejar d'anar-hi aquesta tarda a gravar una versió més de "The journey home", perquè tenia la recança de que potser el dia del concert havia sortir millor. Però em sembla que aquesta impressió està condicionada a l'emoció que vam viure dimarts al fer l'estrena en públic. De manera que finalment he decidit que no calia, estic segur que amb el material que hem gravat tindrem un disc que ens farà sentir orgullosos de la feina feta.
I ara només ens queda Granollers, divendres 6 de febrer, en el concert inaugural del Festival de Jazz. Em consta que s'estan fent moviments per tal que puguem repetir el programa en més ocasions al llarg de l'any. Tant de bo que sigui així. En projectes com aquests passa massa sovint que el concert d'estrena és el primer i l'últim. El de Granollers ja és de propina, doncs. Però m'encantaria poder-lo repetir tantes vegades com sigui possible, ha estat una experiència inoblidable, en tots els sentits.
Comentaris