Els solistes d'un combo de jazz, diguem-li saxofonistes o trompetistes, són com els davanters de l'equip, són les figures en les que més es fixa el públic, els que acaparen més atenció mediàtica, els que marquen els gols. Alguns són més arrogants, d'altres més humils (aquí que cadascú pensi en els jugadors que vulgui, jo ja ho tinc clar), però els bons acostumen a tenir una tècnica prodigiosa i han de tenir una certa capacitat de lideratge, de tirar-se l'equip (el grup) a l'esquena i resoldre partits (concerts) amb la seva actuació, amb jugades (solos) que deixin el públic embadalit i entregat.
Però un bon solista sense un bon grup tindrà poca cosa a fer. Per més bons que siguin els seus solos, si està mal acompanyat mai no lluiran com si té un bon equip al darrere. Per això comparo la figura del pianista amb un migcampista organitzador. Té molt poder de decisió, porta el pes harmònic del grup, pot harmonitzar i reharmonitzar els temes, els seus acords poden proposar colors i caràcters molt diferents... Sempre ha d'estar atent per repartir joc i buscar la millor opció, i quan acompanya bé un solista és com si li estés fent una assistència de gol. De tant en tant també fan gols ells mateixos, alguns de ben bonics, sobretot els migcampistes amb més vocació ofensiva, com ara el Cesc. Alguns són els líders del seu propi grup (Xavi, Iniesta), d'altres actuen més com a sideman (Busquets, Keita), o alternen un rol i l'altre depenent de les circumstàncies.
Els baixistes són com els defenses centrals, que s'ocupen de que no hi hagi accidents. Fan una feina que no es veu massa, no acostumen a ser els protagonistes de les portades, però la seva tasca és imprescindible per al bon funcionament de l'equip. Han de ser molt segurs, un error seu pot portar tot el grup a la ruïna. I han de ser molt conscients de quina és la seva feina, el seu rol dintre de l'equip. Poden pujar a l'atac, però per sobre de tot se'ls demana que aguantin la seva posició. I també fan algun gol de tant en tant, tot i que no en tenen tantes ocasions.
El paper del bateria tindria molt a veure amb el del porter. Una errada seva és fatal, i no hi ha un bon equip sense un bon porter. I de la mateixa manera que un bon grup amb un mal bateria mai no sonarà prou bé, un grup més mediocre amb un bon bateria veurà com el seu so millora ostensiblement, no rebrà tants gols. D'altra banda, les seves intervencions acostumen a ser molt espectaculars. Una bona aturada a un xut perillós acostuma a ser molt aplaudida, i un solo de bateria que fa aixecar al públic rep una ovació com la que poty rebre un porter quan atura un penal. I, encara, el bateria marca les dinàmiques del grup, ajuda a crear l'ambient dels diferents solos, igual com el porter és l'encarregat d'iniciar el joc des del darrere, decidint si l'equip surt amb la pilota controlada o si es fa un joc més directe, amb pilotades llargues.
En el terreny de la docència, que tant m'ocupa, el professor d'un combo seria com l'entrenador d'un equip de futbol. Ha de saber veure i fer ressaltar les virtuts dels seus jugadors, i n'ha d'advertir els punts febles per ajudar-los a millorar. Ha de saber motivar-los i fer-los rendir al màxim de les seves possibilitats, del seu talent. He de veure quines tàctiques o quin tipus de temes o arranjaments són més adequats per a cada equip on entrena. Ha d'ajudar als més tímids a fer una passa endavant i prendre responsabilitats al terreny de joc, i ha d'aplacar l'arrogància dels que volen posar el seu ego per sobre de l'esperit del grup. I ha de mantenir l'equilibri en el punt just entre la confiança i el respecte. Com m'agradaria assemblar-me al Guardiola.
Finalment, encara que no és pròpiament un membre del grup, l'altre dia em van fer una entrevista on em van preguntar, donada la meva especial relació amb els tècnics de so, si aquests vindrien a ser com els àrbitres del partit. Ho vaig trobar encertadíssim. Realment, per bé que et preparis, per molt que estudiïs i assagis, per interessant que sigui la teva proposta, un mal tècnic de so és com un arbitratge dolent, pot acabar amb les teves aspiracions de fer un bon partit. Tenen tanta influència en el resultat final com els propis músics. I, igual com en l'arbitratge, n'hi ha molt pocs de bons. Què hi farem, el futbol és així...
Comentaris