Ahir (bé, de fet, abans d'ahir) vaig anar a veure aquest fantàstic trio a l'auditori del Conservatori del Liceu. Els havia escoltat al Youtube perquè un dia vaig haver de tocar un tema seu en un bolo i ja sabia que m'agradarien, però és que m'han agradat molt més del que em pensava. I això que, un cop més, el so era infernal. El piano pràcticament no se sentia, les lletres no s'entenien perqué la veu no sonava amb claredat, hi havia un punt de feedback fastigós,... Diria que consola veure que els tècnics són igual de dolents en els concerts d'altres, no només en els bolos propis, però és que en realitat no és cap consol, és una llàstima i una pena enorme.
Però, malgrat tot, la música que fan aquests paios és bonica, molt bonica, i encara que no se sentís en condicions, m'ha arribat la qualitat tècnica i artística de la proposta. En alguns moments em recordava el Metheny que escoltava quan era estudiant, a finals dels 80, amb aquelles veus fent melodies precioses i afinadíssimes sense lletra. Fan cançons, amb melodies, harmonies i ritmes que captiven, pràcticament no hi ha solos, però és que no cal, n'hi ha prou amb els temes, tan ben tocats i tan ben cantats. Molt inspirador i totalment recomanable.
Comentaris
Una altra convidada va ser una cantant brasilenya, Tatiana Parra. Va cantar un parell de temes, difícils tant a nivell rítmic com d'afinació. El primer moment em va fer dubtar, però després vaig veure que cantava de conya. Faran un bolo a duet amb el pianista el dia 23 al centre cívic de les Cotxeres Borrell, si puc no me'l penso perdre.
I un altre moment especial van ser els bisos, cantats a capella. Senzillament deliciós.