Quins dies!
Dijous em vaig llevar a les 7, vaig agafar un tren a les 8 fins a Arc de triomf, allà el metro fins a Glòries, i llavors el tramvia per arribar a les 9 a l'estudi Nómada 57. Gravàvem una sessió per aquests programes de jazz que passaran per TV3 a les matinades amb l'Horacio i el Julián. El repertori eren temes de l'Horacio, que vam assajar l'altre dia, i tot i que encara no ens els coneixíem com quan toques un tema una vegada i una altra, crec que el resultat no va estar malament. Hi va haver moments de bona música i de connexió, i moments de dubte i incertesa, però com em deia el Julián, "eso es el jazz, no?".
A l'acabar vaig agafar novament el tramvia i el metro per anar a l'estació de Sants, vaig dinar i vaig pujar dalt d'un altre tren, l'AVE cap a Madrid-Puerta de Atocha. Allà vaig agafar un rodalies que em va dur a Chamartín, on vaig enllaçar amb un altre AVE fins a Valladolid. Arribava a un quart i mig de nou i vaig agafar un taxi i que em va dur al Teatro Zorrilla. El dia abans l'Ignasi em va fer saber que el concert amb el Jesse, que crèiem que era a les 11, resulta que començava a les 9. O sigui que vaig arribar al teatre mitja hora abans de començar. Vaig tocar dues notes del piano, em vaig menjar un parell de trossos de truita i una mica d'embotit i a tocar.
Tocàvem a la "Sala experimental" del teatre, una saleta amb capacitat per a un centenar de persones, amb el públic a tocar. La veritat és que aquesta proximitat és collonuda per a la música i va sortir un concert prou bonic. Ara ja he tocat bastantes vegades amb el Jesse, però a cada concert hi ha algun moment o altre que em toca de ben a prop, amb aquell so i aquelles frases que se't claven a l'ànima.
Seguint amb el periple, avui hem trucat un taxi a un quart de nou del matí per pujar a l'AVE novament i refer el camí a la inversa: Valladolid-Chamartín-Atocha-Sants-Molins de Rei. I a la nit cap el Jamboree. A la prova de so m'he acollonit. El dia abans, sense monitors a l'escenari, diria que vaig apretar més del compte i vaig acabar rebentat. I al començar a tocar el piano del Jamboree he notat que el tendó del polze de la mà dreta em feia mal, bastant de mal, i que no em responia, estava com cansat. I no només això, sino que quan he seguit tocant notava com si se m'adormís la mà. M'he cagat a les calces, ho juro. Mica en mica, però, a base de fer estiraments i massatge, he anat recuperant el to habitual i m'he tranquilitzat. I després, al concert, la veritat és que ni me n'he enrecordat, però he passat una estona ben acollonit.
Al passi de les 9 hi havia el Pau Sandaran i l'Anna Lletjós, que feia anys que no els veia, el Joan Terol, que vindrà a tocar demà (ole, oleee!), l'Horacio, que ja em va dir ahir que potser s'arribava fins al Jamboree a saludar el Jesse, el Raynald, que ha pujat a tocar un tema, i a darrera hora també ha aparegut l'Ignasi Terraza. La gent estava contenta, i hem rebut grans aplaudiments i felicitacions. A les 11 també hi havia molts coneguts: el Lluc, el Pau Lligadas, el Bruno, el Joan Chamorro, el Terol que ha repetit, i el Raynald, que ha pujat a tocar des del segon tema. Jo diria que ha estat un passi més dispers, però també hi ha hagut moments de bona música.
Malgrat les felicitacions, em sento una mica estrany. La música em ve al cap, però a vegades els dits no responen, no estic en forma. Hi ha moments que m'atabalo, sé el que vull fer però tot passa molt de pressa i em sento "perseguint" els canvis. I malgrat tot, disfruto tocant, i faig tot el que puc per ajudar al grup.
Demà farem el tercer concert, i es preveu un altre allau de gent coneguda i d'amants d'aquesta música que toquem. Espero estar a l'alçada. I diumenge (el dia del Senyor, recordeu?) a descansar!
Comentaris