Com es preveia, la Traska era plena a vessar. Les entrades estaven exhaurides des de feia dies. Ara feia temps que no tocava a Molins, i amb la Carme ja havíem tocat altres vegades al poble, o sigui que hi havia certa expectació. A més, el tema del mailing funciona, l'altre dia al Jamboree ja va venir molta gent que em va dir que se n'havia assebentat per l'email que els havia enviat.
I com passa cada vegada que toco a casa, estava més nerviós que de costum.
El bolo ha començat bé, amb Júlia dels Beatles. Hem seguit amb un dels temes nous, La Pomeña, i després hem tocat els temes de Monk, Panonica i Crepuscule with Nellie. Em sembla que després hem tocat Marta, de Serrat, Yvette in english, de Joni Mitchell, Irene, de Caetano Veloso, i un dels temes de la nit, Te recuerdo Amanda, que la Carme ha dedicat a la Maria Dolors. Portava tota la setmana donant-li voltes, no sabia com fer-ho, em feia cosa demanar-li el micro a la Carme per dedicar un tema. O sigui que quan ha sigut ella mateixa qui mentres feiem les proves de so m'ha proposat de fer-ho li he agraït moltíssim. Mai havia plorat tant tocant el piano en públic, però és que no hi ha dia que no pensi en ella, el buit que ha deixat és enorme. Hem seguit amb Ana Maria, de Wayne Shorter, Ana e eu, de Lenine, i un altre dels temes nous, Lucille, de Frank Zappa. I hem acabat amb el Madalena de tota la vida, amb el públic cantant. El bis l'hem fet a duet, Beatriz, de Chico Buarque.
Jo diria que ha estat un bon concert, el repertori està molt millor amb els temes nous, i crec que l'energia es manté molt millor que abans. Potser em retreuria algun solo meu un pèl massa llarg, amb massa ganes de fer-lo pujar, tocant més del que calia i forçant massa les coses. És qüestió de tenir-ho en compte per als propers bolos. Hi ha gent que m'ha dit que se li havia fet molt curt, cosa bona tenint en compte que hem tocat gairebé una hora i mitja. Altres m'han dit que se'ls hi ha posat la pell de gallina en vàries ocasions. I alguns m'han confessat que han plorat. Buf, què més es pot demanar?
Portava dies, setmanes, capficat amb aquest concert. De fet, des que vam fer el bolo d'Artés que em vaig quedar amb aquesta necessitat de que la cosa fes un tomb, i em sembla que ho hem aconseguit, o que estem en el camí de fer-ho. La Maria m'ha dit que el concert d'avui i el que vam fer a l'estiu a Molló eren la nit i el dia. I ella, que difícilment em fa una bona crítica, també m'ha dit que li havia agradat molt. Sóc molt feliç.
Comentaris