Ja fa un parell de dies dels bolos amb el Peter Bernstein, però ara em ve de gust escriure sobre aquests dies.
Divendres vam tocar al Jamboree. El passe de les 9 va començar molt extrany. El primer tema va ser un original seu, "Jet stream", un up tempo amb 8 compassos d'intro de bateria i un pick up de guitarra. Doncs bé, no sé ben bé què va passar, però va fer el pick up i va parar de tocar, es va girar cap a l'ampli i es va posar a remenar botons. Total, que vaig haver d'agafar el primer solo i defensar-lo com vaig poder. Es va passar el set buscant el so de l'ampli, i tinc la sensació que no estava gaire còmode. Jo, per la meva part, tampoc em sentia bé, gairebé no sentia el baix i a estones tenia la sensació d'estar tocant només amb l'Esteve. No sé, hi ha qui m'ha dit que va estar molt bé i qui m'ha dit que se'l veia descentrat i poc comunicatiu. Jo més aviat també tinc aquesta sensació, de falta de feeling.
El segon passe va anar millor. Li vaig demanar a l'Àlex, el tècnic, que li tregués aguts al piano (cada cop que passava del sol 4 em feia mal a les orelles) i que pujés el baix al monitor. El Peter també semblava més còmode amb el so i el set va ser més rodó, crec que hi va haver moments de bona música. El Pere Arguimbau em va dir que havia gravat els dos passes, tinc ganes de sentir-los per comprovar si aquestes sensacions són fidels a la realitat o son paranoies meves.
I diumenge vam tocar a Palafrugell. Vam poder tocar pràcticament sense monitors, la sensació a l'escenari era la de tocar acústic, i crec que tan ell com nosaltres vam estar molt més a gust que al Jamboree, tot i que el públic es va mostrar molt més fred. Però la sensació va tornar a ser la de fa tres anys, la de tocar amb un paio que admiro i poder compartir la música que fem plegats, no la d'estar fent de comparsa. I els moments en que fa una intro sol o es posa a fer acords enmig d'un solo i m'aparto són brutals, perquè em sento com un espectador de primeríssima fila, un autèntic privilegiat.
Comentaris