Doncs sí, avui ens hem tret l'espina, i parlo en plural perquè em sembla que tots necessitàvem que sortís un bon bolo.
Hem tocat en un petit auditori, a l'escola de música de Vitoria. El piano era un Kawai bastant agradable de tocar, amb un so rodonet i una mecànica acceptable. Quan ens han dit que no hi havia monitors, que només hi havia un altaveu Bose per a la veu i un ampli de baix ens hem temut el pitjor. Però resulta que el trasto aquest era un invent collonut, amb quatre entrades, equalitzador, reverb i altres efectes i un sistema d'altaveus col.locats en una columna de so, més un altre altaveu a peu de terra per als greus. Al final hi hem connectat la veu, el baix i un parell de micros per al piano. A més, el senyor que ens ha explicat com anava ens ha deixat que el remenéssim nosaltres mateixos, de manera que hem posat el so al nostre gust i, és clar, com que no hi havia tècnic de so, ningú ens ha tocat els collons durant el concert.
Hem fet alguns canvis en l'ordre del repertori i en la manera de tocar algun dels temes, el públic ha respost bé des del començament i el bolo ha transcorregut plàcidament, amb alegria i sense sorpreses desagradables. Jo no em sentia gaire, tenia l'equip de so massa lluny i només sentia el propi so del piano, a vegades tenia la impressió que el meu so quedava tapat per la bateria i he hagut d'apretar més del que voldria, però ho prefereixo infinitament a la tortura d'ahir. M´he sentit a gust tocant i hi han hagut moments bons.
La Carme també estava contenta, i hem coincidit que la majoria dels temes van agafant consistència.
Fer uns quants bolos seguits és fantàstic per rodar els temes i anar corregint detalls, tinc moltes ganes de fer els bolos de diumenge, al matí a duet a Santa Perpètua i a a la tarda a quartet a Artés. I anar a tocar fora també és collonut, perquè compartim moltes estones. A l'hora de dinar hem parlat de gravar aquest repertori més endavant, i durant el sopar i, de fet, en molts moments d'aquests dos dies, hem parlat de música, i també de les classes i dels alumnes.
Com m'agrada aquesta feina, encara que comporti aquesta variabilitat, aquesta muntanya russa de sensacions i d'estats d'ànim. Ahir vaig acabar el bolo bastant avall, però avui em sento molt amunt, em sento molt afortunat de poder viure aquests moments, i això no té preu.
Comentaris