Tocàvem en un lloc nou a la ciutat que es diu El Hangar, i que és efectivament això, un hangar rehabilitat per a usos culturals, un espai polivalent per fer-hi concerts i activitats diverses.
La prova de so va ser difícil, molt difícil. El piano era un Yamaha molt nou, amb un tacte una mica extrany. Quan vam acabar de provar, només vint minuts abans del bolo, no tenia molt bones sensacions.
I malgrat tot el bolo va començar molt bé. Hi havia energia, fins i tot un punt de frescor, i em sentia còmode. Però llavors van començar a passar coses extranyes. D'entrada, mentre tocàvem es va començar a sentir la música d'algun grup de rock que assajava en un dels bucs d'assaig de la instal.lació. De seguida vaig veure la Rosa que s'aixecava a demanar que paressin de tocar.
I després, un cop més, el tècnic de so deuria començar a avorrir-se, perquè el so va anar canviant. Suposo que quan tocàvem algun tema més tranquil deuria pensar "calla, deixa'm pujar el volum, que aquests nois estan una mica apagats", i ja hi vam ser.
El punt culminant va ser al "Lluna", amb un subgreu que pel que sembla sentíem més a l'escenari que a baix, però que feia pràcticament impossible tocar, perquè s'ho menjava tot. El Marko em va dir que ell no sentia el baix, que anava tocant però que tot l'instrument vibrava amb la ressonància d'aquell so infernal. El David, per provar alguna cosa, va deixar de tocar en el solo de piano i va aprofitar per anar a parlar amb el tècnic de monitors, però l'home es va encongir d'espatlles i li va dir que no era cosa seva, que era un problema del so de fora. Jo vaig agafar una gorra impressionant i quan vam acabar el tema li vaig dir a la Carme que féssim la última, que no es podia tocar. De fet ja era l'hora d'acabar, i així ho vam fer, tot i que encara ens van demanar un bis que vam fer la Carme i jo a duet.
Vaig acabar el bolo amb un mal rotllo acollonant. Sort que m'he fet gran i que aquestes coses ja no m'afecten tant com abans. I sort també que després vam coincidir en que el bolo anava molt bé, que al principi estàvem a gust i que tenia bona pinta. La Carme deia que s'ho havia passat molt bé, que tenia moltes ganes de cantar i que s'havia sentit molt a gust. A veure si demà a Vitoria em puc treure l'espina.
Comentaris