No vaig estar del tot còmode, ahir. I no hi ha excuses, el piano estava de conya, acabat d'afinar, i el so era prou bo, tot i que al principi ens va costar acostumar-nos a la reverb natural del claustre. Però no em sento en forma, de fet, feia molts dies que no tocava. I encara em falta adaptar-me a alguns temes. Em costa especialment el Panonica, sempre m'ha semblat un tema molt difícil, i fer-lo en un altre to em despista, a part de que el tempo és un medium lent d'aquells que no saps si doblar o no.
Però repeteixo, no hi ha excuses, si me l'estudiés una mica més segur que m'hi trobava millor.
Altres temes, en canvi, es van definint. Em va agradar el Lilia amb el solo de la Carme sobre la forma, té molt més sentit. La nova estructura del Crepuscule with Nellie també em sembla que funciona millor. I el Marta és el meu preferit.
La setmana que ve toquem a Logroño, i al juliol i a l'agost hi ha més bolos.
Segur que de mica en mica (quina altra gran cançó del Serrat!) ens anem fent nostre el nou repertori. I jo prometo treballar-lo millor, ara que el curs s'ha acabat i tindré més temps. Llavors sí que no hi haurà excusa!
Comentaris