Amb la poca gràcia que em feia això de fer una màster i lo bé que m'ho vaig passar. Va ser una sort poder-la fer amb la Carme, perquè tocar amb ella sempre és molt fàcil, però em feia una mica de por el tema d'haver de parlar, explicar alguna cosa que pogués ser interessant i, sobretot, útil. El fet d'enfocar-la bàsicament a la interpretació en duet em feia pensar que podia resultar poc interessant per als que no fossin pianistes ni cantants. I també em preocupava el fet d'haver d'omplir tres hores de classe, em feia l'efecte que en un tres i no res hauríem acabat i no sabríem què més dir.
Vam optar per fer una llista de temes variats i explicar alguna cosa sobre com els afrontàvem, ella com a cantant i jo com a pianista. I, finalment, vam pensar que estaria bé que els estudiants poguessin fer preguntes o comentaris sobre cada un dels temes que tocàvem.
Al final, ens va faltar temps i tot! Em vaig trobar còmode explicant com encarava els diferents temes, a nivell tècnic, d'improvisació, a l'hora d'acompanyar, harmònicament,...
La Carme va parlar de temes relacionats amb la lletra (o la falta de lletra) de les cançons, de l'emoció, del gest, de qüestions tècniques,... I tots dos vam parlar de música, de la música en general, del ritme, de la comunicació, de la interacció, d'escoltar-se i anar junts,... Hi va haver força preguntes, algunes de molt interessants, i al final es van animar a pujar a tocar i a cantar, tant que ens van haver de demanar que acabéssim perquè ens estàvem passant de l'hora.
Després de la màster i l'endemà, quan vaig anar al Taller, vaig poder comprovar que les meves pors eren infundades. El comentari que em va fer més feliç va ser el de la Laia, que em va dir que va aprendre un munt de coses en aquelles tres hores i mitja. I també va ser una sorpresa que alumnes que no eren ni cantants ni pianistes em diguessin que havien trobat la classe tan interessant, perquè a part dels temes específics vam parlar de coses generals i bàsiques que moltes vegades no es tenen prou en compte, o s'obliden enmig de la preocupació pel treball del propi instrument. I, per si això fos poc, algun dels que no van venir em va dir que els havien comentat que s'havien perdut una classe collonuda. Cony, això sí que és un bon remei per millorar l'autoestima!
Comentaris