Monné-Lohikari-Falanga


M'ho he passat molt bé avui tocant amb el Marko i el Falanga. Finalment hem tocat algun dels temes que em va proposar el Carlos i d'altres que he proposat jo, dels que tocàvem amb el trio. I ha estat divertit, sonava fresc. El fet de tocar els mateixos temes amb una altra base et fa tocar inevitablement d'una altra manera i surten coses diferents, fins i tot se t'acudeixen idees noves.

Amb el Carlos em sembla que només havia fet alguns bolos en no massa bones condicions, en locals petits i tirant a cutres i amb pianos dolents (fins i tot en recordo un amb un teclat!), ja havíem comentat que ens havíem de treure l'espina i avui, finalment, ho hem pogut fer. I tocar amb el Marko és sempre un goig. És facilíssim, tot el que fa té sentit i dóna sentit al que toco, sempre toca per al grup. Ja va ser així el primer dia, en una jam session al Foro. I tots dos són músics que escolten, que no fan res per figurar, per que sí, per ser protagonistes o per captar l'atenció sense motiu, sino tot el contrari, sempre toquen en favor de la música que fem plegats. Divendres tenim el bolo amb la Canela a Reus, estrenant el projecte de cançons amb nom de dona. Em fa una mica de respecte, perquè estrenar una història sempre en fa, i més amb el David i la Carme, amb qui ja hem compartit tants moments bons a l'escenari. El record del passat em fa tenir massa respecte al futur, com si em fes por que no estigués al mateix nivell. Però al mateix temps en tinc moltes ganes, i estic segur que anirà bé, perquè tocar amb ells també ha sigut sempre molt fàcil i, a més, el Marko també hi serà. Només falten tres dies...



Comentaris