Curs de Gijon, 6-10 de juliol de 2009


Doncs sí, he tornat a Gijón aquest juliol, i l'experiència ha tornat a ser molt gratificant. D'entrada, em va alegrar moltíssim adonar-me que dels alumnes que vaig tenir l'any passat, ja fos a les classes de piano com al combo, n'hi havia una bona colla que repetien el curs. Això em va fer adonar que realment la feina que vàrem fer havia sigut prou interessant i gratificant per a ells com per voler tornar-hi.

O sigui, que em vaig retrobar amb la Isabel, la Inés i la Maria (el duet inseparable), l'Elisabeth, el Santi i l'Ángel. La llàstima és que aquest any no hi havia el mateix ambient fora del curs que l'any passat. A les sis s'acabaven les classes i no hi havia res més previst fins a l'endemà al matí. Sempre he pensat que un curs així ha d'estar complementat amb jams sessions nocturnes, on els alumnes poden tocar els temes que han assajat al combo i on es crea aquell ambient que fa que el curs sigui alguna cosa més que unes classes de teoria, instrument i combo.

A més, aquest any el Juanjo i el René anaven de cul amb l'organització del festival de música antiga (i diria que amb alguna cosa més, pels comentaris que em van deixar anar tots dos en algun moment del curs). Això va fer que tinguéssim menys contacte que l'any passat, i diria que també va afectar a l'organització del curs en general, que potser va fallar una mica, sobretot els primers dies.

Però, parlant de coses positives, el concert de professors va ser tot un èxit. A part de l'Andreas i del Matthew, dos artistes com una casa de pagès, aquest any vaig conèixer el Víctor Merlo, un baixista reconegudíssim, el Marcelo Gueblón, bateria i percussionista amb un cor i una ànima enormes, i dos músics asturians, el guitarrista Carlos Pizarro, de gust exquisit, i el pianista José Ramon Feito, tan tímid com bon músic i persona.

I si el concert de professors va ser un èxit, el d'alumnes no cal dir-ho. Estic especialment content de la feina que va fer el meu combo. Em va tornar a tocar el grup dels principiants, com l'any passat, i crec que vàrem conseguir que el resultat general fos prou bo, sense errors destacables, amb solos correctes per al nivell (algun fins i tot prou inspirat) i amb un treball de conjunt destacable. I el curs em va permetre, igual que l'any passat, conèixer gent nova, maquíssima, com l'Antonio, un pianista de Huesca amb molt de talent, amb el que ja hem quedat per fer classes a partir de setembre. O la Laura, una percussionista/bateria molt jove, que em va semblar molt tímida, però que vaig aconseguir que em regalés un somriure algunes vegades. O el Javi, el guitarrista de rock que volia tocar jazz i apurava fins la darrera nota en els finals. O el Manolo, un saxofonista/guitarrista/montanyista que em feia riure amb els seus comentaris, senzills i directes. O la Maria, la tubista dolça, amb un talent, una tècnica i un so privilegiats, que ho entenia tot a la primera i que va ser el suport del combo, amb els seus baixos precisos. O la Yolanda, la pianista del somriure etern i inacabable, com la música que porta a dins esperant trobar el camí per sortir.

En fi, que un cop més la meva feina m'ha permès viure uns moments difícils d'oblidar. Tant de bó que l'any que ve, per aquestes dates, pugui tornar a escriure quatre ratlles com aquestes d'avui.


Comentaris