Jamboree, 7-5-09 (dia després del gol d'Iniesta a Stamford Bridge)


Doncs me'n vaig amb un regust agredolç del bolo del Jamboree. Per una banda, la música no ha estat malament, tot i que hi ha hagut dies millors. En alguns moments no em sentia prou segur del que escoltava, fins i tot tenia dubtes amb l'estructura d'algun tema.

Hi ha hagut moments de descontrol (en el Solar diria que hi ha hagut misteris en els dos passes) i, sobretot en el segon, em costava dirigir els solos, trobar el moment de fer-los créixer i, sobretot, la manera de conduir-los cap al final. I també m'ha costat fer dos passes seguits amb pràcticament el mateix repertori (a la intro del Whisper not no savia què tocar).

Però, tot i això, el trio sona i crec que hi ha hagut moments de música de debò. El Joan Terol ens ha felicitat efusivament, i a l'arribar a casa m'he trobat un mail seu on em tornava a dir que s'ho havia passat tan bé. També m'han dit que els havia agradat molt la Kuki i la Teresa Espuny (que m'ha tirat un piropo que em fa vergonya escriure'l aquí), el Josep Mestres també m'ha dit que havia quedat impressionat, i la nòvia del Juanma almenys m'ha repetit quatre vegades que havia estat fantàstic. M'alegra molt que tota aquesta gent, que de música no n'han sentit pas poca, hagin quedat contents del concert. Em fa sentir una mica millor, més tranquil, i potser m'ajuda a compensar en certa manera les menjades de tarro. Sovint, al públic li arriben detalls que els músics passem per alt i, per contra, ens obsessionem en aspectes que no són els que fan que l'oient vibri o s'emocioni.

Ja només ens queda un bolo del cicle Ressons Jazz, el de Contrabaix, a Sant Feliu. Tinc bon record dels concerts que he fet en aquella sala, a veure si tanquem la gira com la vam començar (el concert de Terrassa va ser un dels millors que hem fet amb aquest trio).

Ara a veure quan repetim amb el trio. Mentrestant puc anar pensant en això d'escriure, i tinc els bolos amb el Jesse Davis, amb Triángel i altres cosetes per anar tocant. Però trobaré a faltar aquest cocerts amb el David i el Bori, segur.



Comentaris

dar vàter ha dit…
I l'Estela, que te l'has deixat...
La gent no s'equivoca. Sobretot quan ens ho van dir de la manera que ho van fer ahir. Som els músics, que estem massa encaparrats... Què hi farem; "gases" del oficio.
Joan ha dit…
Segurament tens raó, els músics som uns malalts. T'he dit mai que m'agrada molt tocar amb tu?