Avui he recuperat les bones sensacions de dies anteriors, el bolo ha anat força bé, hi ha hagut risc (i això implica algunes cagades, és clar), hi ha hagut tensió (en el bon sentit de la paraula), m'ho he passat bé tocant, el piano estava afinadet, el so era prou bo (jo ho sentia tot gairebé acústic), a la gent li ha agradat el concert, s'han venut discos, els mateixos organitzadors del concert m'han dit que havíem aconseguit que la gent passes una bona estona, que es creés un bon clima...
Què més es pot demanar? Potser que el sopar estigués a l'alçada (feia dies que no menjava tan malament!).
Sempre he pensat que la música i el futbol tenen moltes coses en comú, em sembla que encara no ho havia comentat mai en el blog. Però per fer música s'ha de treballar en equip, tenir un grup ple de figures no garanteix un bon resultat (quants concerts de grups d'aquests que s'anomenen All stars han acabat sent un desastre per falta d'entesa i de complicitat entre els cracks), hi ha ratxes bones i dolentes, a vegades t'agafa una "pájara", hi ha dies que surt tot i dies que no surt res (com quan la pilota no vol entrar), el suport del públic (l'afició) sempre és important,...
Avui, tot i que al començament semblava una mica fred, el públic ha estat amb nosaltres, no hem jugat malament i, encara que hem tingut alguna badada en defensa, hem marcat uns quants gols i ens enduem un bon resultat. El fútbol es así!
Comentaris
Vaig disfrutar moltíssim,i el risc del qual parles,va ser un element més; em va ajudar a concentrar-me en la teva/vostra música.
El teu piano és una autèntica lliçó per mi,i la teva actitud en escena n'és una altra.En això també feu trio-equip.
No et diré que no tinc paraules,perquè sí que en tinc,però deixo espai als altres fans,d'acord?
Encara estic emocionat.
Moltes gràcies.
T'agraeixo un cop més el teu entusiasme, el teu comentari al blog i les teves paraules ahir a la nit.
Estic d'acord amb tu que des del concert del Jamboree al setembre el trio ha fet una evolució i ara som més un equip. Però sense vosaltres la nostra feina no tindria cap sentit.
Una abraçada, i que et sigui lleu el que queda del curs de l'Esmuc. No et vull fer enveja, però a mi només em falta fer la classe de divendres que ve (ah, i el dinar de final de curs amb els companys!)