Exhaurides les localitats abans de començar. Com vols que no em posi nerviós? No hi ha manera, per més que m'ho proposi, cada vegada que toco a casa em sento més pressionat que mai. Per què? Possiblement perquè se que hi ha molta gent que no ve per la música, venen per veure'm a mi. I això em dóna un plus de responsabilitat malaltissa. Què pensaran? Els agradarà, això que faig? No ho trobaran molt extrany?
Potser per això no m'he aconseguit deixar anar fins ben entrat el concert, de la meitat en endavant. I potser perquè ara feia bastant que no tocàvem. I potser perquè el Bori ha aparegut a les set i no hem pogut provar ni una nota junts.
En fi, malgrat tot hi ha hagut moments bons, el David m'ha dit que s'ho havia passat molt bé i la Maria que l'hi havia agradat molt (i això sí que és notícia, perquè m'ho ha dit tot just acabat el concert i sense que jo li preguntés res, o sigui que realment li deu haver agradat molt).
Ara a esperar els bolos de la gira Ressons, a veure si em sento més tranquil i puc disfrutar més des de la primera nota.
