Un dia molt llarg


Sí, ahir va ser un dia realment llarg i ple. Al matí, la reunió informativa sobre la convocatòria extraordinària per a la titolació de jazz i musica moderna. Feia temps que no veia tants músics junts, gent que no veia des de fa molts anys, alguns exalumnes, músics reconegudíssims de l'escena del país i també alguns elements que, des del meu punt de vista, s'han "colat" i potser acabaran tenint un títol que crec que no mereixen.

Crec que la reunió, tot i la bona intenció, no ha servit de gran cosa. Bàsicament ens han repetit les informacions que ja hi ha penjades a la web i s'ha obert un torn de preguntes on la majoria d'elles estaven fora de lloc, perquè no eren específicament sobre les proves sino sobre com s'ha arribat fins al moment actual o sobre què passarà després de les proves: com seran les classes, en quins horaris, queixes sobre el preu dels estudis que haurem de fer, sobre la pressa amb què s'ha fet tot el procés, etc. Evidentment, el tribunal no tenia respostes a això, ja que ells no són responsables de cap d'aquests temes, només fan que aplicar de la millor manera possible la normativa que s'ha posat des del departament per a portar a terme les proves.

Després he tingut classe de combo a la pròpia escola i he anat a dinar prop de l'Auditori, on he coincidit amb dos alumnes de primer que tindré el proper quadrimestre. M'adono que el perfil de l'alumnat està canviant, pel que fa a les seves expectatives, a com veuen l'escola abans d'entrar i un cop són dins, al seu nivell de preparació, a la seva experiència prèvia, etc. Ens hi haurem d'anar adaptant, els temps canvien i les generacions que van entrar a l'Esmuc els primers anys no tenen res a veure amb les actuals, tant pel que fa a les coses bones com a les no ho són tant.

A la tarda he tingut combos al Taller i després he tornat a l'Esmuc, on hi havia l'acte d'inauguració del curs acadèmic. M'ha satisfet plenament el llarg aplaudiment que li hem dedicat al Pep Borràs, el nou director. Diria que ha sigut la millor manera de demostrar-li públicament a ell mateix i a les autoritats presents (entre les quuals hi havia el mateix conseller Maragall) que la comunitat educativa està al seu costat i que hi ha una il.lusió renovada i moltes esperances dipositades en la nova direcció del centre. I, evidentment, ha sigut una delícia gaudir de la lliçó magistral impartida per Pere Portabella, el director de "El silenci abans de Bach", pel.lícula sobre la que ja vaig fer una referència en aquest blog fa uns mesos.

I, finalment, hi havia la festa del 25è aniversari de Fresh Sound, amb actuacions i jam. I si al matí hi havia gairebé tota la professió a l'Esmuc, a la nit n'érem una bona pila al Zac Jazz Club, i molts músics joves i estudiants (fins i tot han vingut la Rut, la Diana, l'Enric Giné i el Ferran Conangla, que s'hi han arribat després de l'acte inaugural del que parlava abans). He d'admetre que li vaig dir al Jordi Pujol que no estava segur de si hi aniria perquè sabia que el dimecres seria dur i que l'endemà m'havia de llevar a dos quarts de set per tornar a l'Esmuc, però no me'n penedeixo gens d'haver dormit poc. Només per sentir la Carme cantant "Stella by Starlight" amb el Lluís Vidal com només ella sap fer ja va valer la pena.


Comentaris