Un altre bolo a l'aire lliure i un altre desastre amb el so i amb els tècnics. Que difícil era tocar! No m'havia passat mai, a mig concert va pujar un tècnic a l'escenari a col.locar un altre micro per al piano. Es veu que amb dos no feien i deurien pensar "calla, posem-ne tres, que sempre sonarà més fort". En fi, per sort o per desgràcia, un s'acaba acostumant a tot i diria que encara va anar prou bé, cap a mig concert em vaig començar a trobar una mica més còmode i el públic semblava content i connectat amb el concert.
Abans havien tocat el Joan Díaz i la Sílvia, una versió a duet del "We sing Bill Evans". La Sílvia, encantadora, com sempre, en el sentit literal de la paraula. I el Joan és un mestre, llàstima que el piano sonés tan poc. Era una putada, perquè si tocaves fort sonava lleig i estrident, i si tocaves fluix els micros no captaven prou senyal i no sonava res.
Amb nosaltres també van venir la Rosa Galbany i l'Oriol Ponsa i la Rut de l'Esmuc, que col.laborava amb el Círculo de Bellas Artes de Madrid i el Centre Cultural Blanquerna en l'organització de l'acte.
Això de "La noche en blanco" és una mena de marató de l'espectacle que ocupa bona part del centre de la ciutat durant tota una nit amb actes culturals de tota mena, concerts, lectura de poemes, exposicions, espectacles diversos,...
La veritat és que la calle de Alcalá a les tres de la matinada semblava la Rambla, amb una riuada de gent amunt i avall seguint el programa d'activitats.
Ara només espero el concert del dia 25 al Jamboree, per fi un lloc petitó, per tocar com ens agrada, amb l'amplificació mínimament necessària. Tant de bo es pogués tocar sempre acústic, com als assajos (per cert, que bé que m'ho vaig passar l'altre dia assajant a l'escola...)
La prova de so (pel què va servir...)
El concert
Comentaris