Per fi, un bolo amb el trio en un club! Al primer passe estava una mica massa nerviós, no sentia prou bé el piano (mira que és gran, i que poc que sona el Kawai aquest). Però al segon passe m'he trobat molt a gust, amb idees i relaxat, algunes frases m'han agradat i tot. Segueixo corrent com un animal, sobretot als temps medium-up. Què hi farem, he corregut tota la vida, no sé si algun dia aprendré a controlar-me en aquests tempos.
Hi havia moltes cares conegudes, El Manel Tortajada (que fins i tot ha vingut a sopar amb nosaltres), la Carme, la Rosa, el Josep Mestres, el Pujol (que m'ha dit que el disc ha sigut, fins al dia d'avui, el més venut de Fresh Sound al Japó, tot i que em costa de creure que s'hagi venut més que el "When I fall in love" del Brad, per exemple), el Pere Leyes, la Sílvia Vallribera, el Lluís Escuadra (quina alegria, m'ha dit que li havia agradat tantíssim!), tota una colla d'alumnes i exalumnes de l'Esmuc (el Galiana, l'Alfred, el Cirera i la Nuri, el Pep Mula, el Marco, el Nuno, el Joan Terol i el Nèstor, la Celeste, espero no deixar-me'n cap), el Benjamí i l'Esther, el Xavi Rocosa i la Lurdes (quina sorpresa), exalumnes del Taller (l'Àlex , l'Ainhoa i el Cristian)...
Diria que a la gent li ha agradat força, o bé són molt pilotes i molt hipòcrites.
Ara venen els bolos del Jubilee Jazz Club, a l'Institut d'Estudis Nordamericans, on em consta que hi ha un piano bastant desastrós, i el de l'Auditori. Em sembla que potser caldria algun canvi en el repertori, hi ha temes que em comencen a cansar, però n'hem de conservar alguns perquè estem presentant el disc. M'agraden el "Whisper not", l'"All of me", el "Solar" (tot i que l'he de treballar una mica més, a vegades m'atabalo una mica), el "My one and only love" (depèn de dia), i em sembla que farem un ganxo a l'"I love you". Ja us ho aniré explicant...
Comentaris
petons!
Vaig disfrutar moltíssim de la teva música,i et vaig felicitar de tot cor.
M'agrada com dius les melodies,el tractament harmònic,el teu tempo sensacional que té vida i força,com et sona el piano;i això molt especialment.Ja sé que aquest piano no és una meravella,però em refereixo a la gran varietat sonora que tu aconsegueixes.
Vaig tenir molts moments de gran emoció,i em va fer molta il·lusió veure´t tocar així de bé.
Sóc un fan declarat teu,i cada dia ho seré més.
M´agradaria felicitar al David i al Bori,que són fantàstics.
Una gran abraçada,Joan.
Lluís
I tant que vull la gravació del segon passe, David! I potser sí que tens raó, si no t'entusiasma un concert o, sense anar tan lluny, simplement si no t'agrada, amb no dir res o amb una simple felicitació de cortesia en tens prou per quedar bé. Però és cert que alguns dels comentaris després del concert estaven molt per sobre de la simple frase de circumstàncies, i això, com podeu imaginar, em fa molt, molt feliç.
Sense anar més lluny, Lluís, repeteixo que em va gratificar molt el teu entusiasme després del concert, sobretot venint d'un pianista com tu, i encara m'afalaga més que hagis escrit aquestes paraules tan boniques al blog. Que la música causi alguna emoció en l'oient és, per a mi, el més important, o sigui que ja et pots imaginar com n'estic de content de que em diguis això. I no pateixis, faré arribar la felicitació al Bori i al David de part teva. Una abraçada forta, de tot cor.
Felicitats!!!!!!!!!
Benjamí i Ester