Em vaig sentir bé ahir a Centelles amb l'Horacio i el Xirgu, el piano estava acabat d'afinar, el so era prou bo i estrenàvem temes nous. Aquests dies he estat estudiant i això segur que també va ajudar, em sentia més en forma que darrerament.
Primer ens semblava que no vindria ningú, perquè una estona abans de començar només hi havia quatre gats, però al final la sala es va anar omplint i, a jutjar pels aplaudiments, hi havia bastanta gent que s'ho va passar tan bé com nosaltres. Després del bis encara van seguir aplaudint fins que vam tornar a sortir a saludar, i això no és gaire habitual (moltes vegades tens la sensació que això del bis ja fa temps que s'ha convertit en un costum, com una norma d'educació, una manera de no ser considerat un públic desagraït o descortès).
En fi, una alegria de bolo. L'Horacio és un gran artista i del Xirgu, què més puc dir? Tocar amb ell és tan fàcil...
Comentaris