Ves qui m'havia de dir que en un poblet de l'Aragò em trobaria un piano acabat d'afinar i un so com feia temps que no tenia. El piano era un Kawai de quart de cua, petitó, que sonava molt més que el del Jamboree. I m'hi han posat dos micros que, si no recordo malament, m'han dit que eren dos AKG 414, i que sonaven de conya. Ha sigut posar la grapa al teclat i adonar-me que avui no tindria excusa si no tocava bé. És que no ha de ser tan difícil, cony, uns micros adequats i una mica de sentit comú, no crec que calgui tocar gaires botons per fer sonar un trio, i menys sense bateria i en un lloc tancat.
Amb aquests condicionants, la música havia de sortir sola. És cert que el públic no acompanyava gaire, una mica ferd i escàs, una trentena de persones que, pel què ens han dit, era tot un èxit de convocatòria. Però jo crec que hem fet un concert molt bo, ens sentíem de conya, ens escoltavem, hi havia comunicació, trempera, camine,... En fi, per a mi, un bolo rodó.
Els temes nous cada cop estan més consolidats, i els antics, com el "Carancho", s'estan convertint en clàssics. No hi ha res com rodar un repertori per anar trobant la manera de fer-lo teu i d'expressar-te amb naturalitat. Quan més toco amb l'Horacio més be m'hi entenc, més junts anem, més vegades coincidim rítmica i harmònicament. Hi ha molts moments, sobretot en els temps lents, que m'adono que no he d'estar pendent del temps, simplement respirar i escoltar-lo per anar junts, com si el temps anés acompassat amb la respiració i no fos un concepte estàtic i inamovible. I el Julián, que tocava alguns dels temes per primera vegada, ha fet una feina acollonant, cada dia que el sento toca més bé.
A part de la música, tinc la necessitat de dir una cosa que hem comentat a vegades amb el Xirgu i que li he explicat molts cops a la Maria: que fàcil, divertit i agradable que és anar amb l'Horacio pel món! No són només les històries que explica (algunes ja les conec, me les ha explicat abans, però m'és igual, m'agrada tornar-les a sentir). També és la seva alegria de viure, la seva senzillesa, aquella manera de dir les coses pel seu nom, i aquella facilitat per no trobar pegues o per buscar solucions quan n'hi poden haver. És per tot això, i per moltes més coses que segurament em deixo, que l'Horacio es fa estimar tant.
Comentaris