Cursos com aquest, on hi ha gent amb nivells i inquietuds molt diferents, posen a prova la capacitat d'adaptació de qualsevol, i em refermen en la certesa que la vida m'ha portat a fer una feina que m'agrada i que m'omple.
Durant la setmana he fet classes de piano, amb alumnes que no tenien cap noció de música moderna, com la Isabel, altres que havien fet alguna coseta, com l'Eli, algunes que tenien tota la carrera i alguna idea vaga sobre el tema, com la Inés i la Maria (vibrafonista, ella), i l'Adrián, un tio que quan el vaig sentir vaig pensar "a veure què cony li explico a aquest paio!". Per sort, durant la setmana em vaig adonar que a ell també el podia ajudar a cobrir algunes llacunes de coneixement i que als altres els podia ensenyar les bases de la improvisació i de l'harmonia aplicada a l'instrument.
El més dur van ser les classes de teoria, amb el grup amb menys coneixements. Vàrem començar amb acords triades, però ni així. L'Ángel no savia ni on eren les notes a la guitarra, la Isabel no havia vist mai un xifrat, al Santi li costava horrors entendre el que era una tercera major,... però, malgrat tot, vàrem fer feina i crec que, al llarg de la setmana, alguna cosa en van treure de positiu. Com a mínim, l'Angel em va prometre que es matricularia a l'escola de música per aprendre solfeig i teoria perquè s'havia adonat de la falta que li feia per superar el sostre al que ja havia arribat amb l'instrument. El dia que se li va il.luminar la cara i em va dir "!Claro, ahora lo entiendo, es la primera vez en la vida que me cuentan lo de los modos y no me suena a chino!" va ser un d'aquells moments impagables que té aquesta feina de professor.
Però potser el més gratificant va ser el combo. També em va tocar el grup amb menys experiència (són les pegues de ser el "nuevo" de l'equip de professors), però la feina que vàrem fer amb la Maru, l'Eli, el Santi, l'Ángel, la Maria, la Inés, el Miguel i l'Héctor va ser collonuda. S'ho prenien amb molt d'interès i amb moltes ganes, i el grup va sonar molt bé, compacte, amb trempera i energia, sense errors destacables i fins i tot amb coherència en les improvisacions. I el més important, van fer música junts, ningú va imposar la seva part per sobre del conjunt.
Si a tot això li sumem que ens va fer un temps collonut (fins i tot vaig poder anar a la platja), i que a Astúries es menja i es beu de nassos, estic esperant l'any que ve a veure si tinc la oportunitat de tornar-hi. Una abraçada des d'aquí als profes i als alumnes i a la gent que fa possible que es facin cursos com aquest.
Comentaris