Grata sorpresa, aquesta tarda a la Traska. Tot i no estar gaire acostumant a escoltar aquesta música que en diuen de improvisació lliure m'ho he passat molt bé.
El concert m'ha resultat, com a mínim, molt estimulant, interessant, diferent i ha mantingut l'atenció i la tensió gairebé tota l'estona. I si en algun moment l'ha perdut, quantes vegades no m'ha passat això en un concert de jazz? I, encara més, quantes vegades no m'he aborrit estant dalt mateix de l'escenari? No, ni m'ha deixat indiferent ni m'ha semblat una patillada, com altres coses que he sentit que volien ser modernes i transgressores.
He sentit comentaris de tot tipus, des del típic "així també sé tocar jo", fins al "quan feia això amb el piano de casa el meu pare em fotia un clatellot i em deia que no el desafinés". Però també he vist gent contenta de descobrir una altra manera de fer música. Felicitats, Agustí, Paolo, Liba, m'heu dit que aquesta era la vostra primera trobada, que en vinguin moltes més!
Comentaris