Vaig tenir sensacions diverses en els dos concerts que vam fer aquest cap de setmana. El divendres, a Granollers, la primera part va ser prou bona, amb energia, però la segona part, des del meu punt de vista, va caure en picat. Ho vam comentar l'endemà amb el Rai i el David i hi estaven d'acord. A Terrassa el concert va ser més regular, només se'm va fer una mica pesat algun moment del bolo, especialment en un dels dos temes seus que vam estrenar, un tema amb solos open sobre re menor.
Tocant amb aquest paio, tot i que no vaig tenir el "subidón" que m'han provocat altres bitxos amb els que he tocat (així els anomena l'Horacio Fumero, "bichos"), hi va haver moments en què em va fer trempar, sobretot quan feia frases fora de l'harmonia, amb pentatòniques i coses d'aquestes. Es nota que s'ha currat aquesta onda.
Potser el que més m'ha agradat d'aquests dies ha estat tornar a tocar amb tres músics amb els que feia temps que no ho feia: el Jordi Farrés, que passa per tots els acords i més, i el Rai i el David Gómez, que són una garantia de solidesa i de "camine". Que fàcil que és tocar amb ells!
Comentaris