We sing Bill Evans


Amb un repertori tan extens i tan ple de temes bonics com el de Bill Evans el difícil per al Joan deu haver sigut fer la tria, tot i que crec que s'ha basat en els temes que ja tenien una lletra adaptada. Sigui com sigui, la sel.lecció ha estat fantàstica, hi havia clàssics com Waltz for Debbie, Turn out the stars o el bis, Very early, al costat d'altres temes potser no tan coneguts, com Laurie o Letter for Evans, però tots ells són temes boníssims i preciosos. A més, hi havia arranjaments més o menys treballats sobre els temes, petits detalls en alguns casos o grans adaptacions en d'altres, com el Time remembered a 7/4.

Però per sobre de tot, i espero que el Joan, la Giulia i el Ramon no se m'enfadin si llegeixen això, vull destacar un cop més la impressió que em causa la Sílvia cada cop que la sento i que la veig. I és que canta amb tanta naturalitat que semblen senzilles fins i tot les melodies més anguloses, no hi fa res que hi hagi intèrvals llunyans, o tessitures extremes. I quan improvisa sempre ho fa amb sentit, no hi ha res superficial ni per què si. En fi, Sílvia, què més vols que et digui, se m'acaben les paraules...

El Jamboree estava ple, i hi havia el Xirgu i la Canela, el Txema Riera, l'Alfred (com no!), el Galiana, fins i tot el Marc Miralta (que, per cert, també estava encantat amb la Sílvia), el Josep Mestres de Tàrrega, el Jordi Pujol de Fresh Sound,... En fi, que la cosa ha aixecat expectació, felicitats i una abraçada a tots quatre.



Comentaris