Art eixample of Canigó / Big Band ESMUC - Taller de músics


Ahir vaig anar al concert d'homenatge al Tete que servia de cloenda al festival de jazz de Barcelona. El concert estava dividit en dues parts. La primera era l'invent aquest de l'Horacio Fumero amb el Pascal Comelade. Era un espectacle multidisciplinar, amb combinació de música i circ. La música la posaven tots, però a més a més n'hi havia un que feia el pallasso, sigui dit això amb el màxim respecte cap als pallassos. Però hi ha pallassos bons i pallassos dolents, d'aquells que més que riure fan pena. I no ho dic pel Pep Pascual, que va fer algun dels números que ja li havia vist fer al seu espectacle amb el Pep Gol, amb instruments de tota mena, des de tubs de goma fins a trompetes de joguina, passant per campanetes, canyes de plàstic, una serra tocada amb arquet, una tetera amb boquilla de trompeta,... O, en tot cas, ell feia el pallasso amb plena consciència i convenciment de que el que estava fent era autèntic i, per tant, podia fer riure si així s'ho proposava i ser molt seriós a l'hora.

El pallasso dolent era l'altre, amb aquelles contorsions i aquella cara d'estar fent alguna cosa transcendent, creativa, transgressora, tan avançada que només la poden captar les persones amb una sensibilitat artística que estigui a l'alçada de les circumstàncies. Doncs mira, a mi no m'agrada que m'enredin, i no seré tan burro de dir que m'ha agradat només per no semblar poc modern. No, no m'ha agradat, no m'ha agradat gens, i només puc dir que admiro els collons que té aquest paio i la seva poca vergonya. Pel que fa al David, al Gorka i a l'Horacio, trobo que ho salven prou bé, són prou bons músics com per poder donar-li la volta a la jugada i trobar moments on disfrutar amb el que fan.

A la segona part ha actuat la Big Band de l'ESMUC - Taller de músics, tot i que això de l'ESMUC deu ser allò que en diuen un imperatiu legal, una qüestió de forma, perquè la idea va sortir de l'Escola, i la proposta de fer-ho amb la Big Band del Taller va ser del Manel Camp. De fet, es tractava de la Big Band que va gravar el disc amb el Tete ara fa vint anys.

El paper del Tete l'han fet set pianistes joves que han tocat un tema cadascun dels que hi havia en el disc, més un arranjament que vaig fer fa cosa d'un any per al concert "Tete Compositor". Dels pianistes, m'ha fet gràcia constatar el fet que tots ells han estat alumnes meus en algun moment, de piano o de combo, al Taller o a l'ESMUC, algun fins i tot havia vingut a casa. Amb això no em vull posar cap medalla, no vull dir que res del que toquen sigui gràcies a mi o per culpa meva, simplement m'ha fet adonar dels anys que porto fent classes, de la quantitat de bons músics que he vist passar per les aules al llarg d'aquest temps i de la sort que tinc de fer aquesta feina.

De la Big Band, era curiós veure junts una altra vegada tota aquella colla de músics que van marcar una època al Taller, sota la direcció del Ze Eduardo, una altra figura històrica. Respecte al tema que vaig arranjar, era un tema del Tete que es diu "Acuarela", i en l'arranjament hi he fet aparèixer un bon grapat de cites a temes del Tete o de temes que li agradava tocar. Fins i tot la part final és una transcripció de fragments de solos seus adaptada per a fer un soli de saxos. És curiós que em vaig assabentar que tocaven aquest arranjament perquè m'ho va dir el David Xirgu i perquè, més tard, ho vaig veure en el programa del concert. Ningú del Taller es va posar en contacte amb mi per comunicar-m'ho, per si volia assistir als assajos o per convidar-me al concert. Tres dies abans em vaig trobar casualment al Lluís Cabrera i va ser ell qui em va donar dues invitacions. Què hi farem, suposo que encara he d'estar content que hagin triat el meu arranjament com a fi de festa, no?

Una darrera consideració respecte al so, i em sap greu perquè conec al tècnic de fa anys i m'ha dit que havia agafat un avió a les tres de la matinada per poder ser al concert i que havien tingut molt poc temps per provar. Però no puc entendre que sempre hi hagi els mateixos problemes, que hi hagi una amenaça d'acople constant, que el baix de cop i volta soni molt o molt poc, que la trompeta solista sembli que està tocant des d'un cova,... En fi, m'entristeix molt, sembla que aquest problema del so no s'acabi de solucionar mai.


Comentaris

Anònim ha dit…
Acabo de veure al telenotícies una breu nota sobre el concert d'ahir. Sabeu qui sortia a les imatges? Efectivament, només parlaven de la primera part, de l'Art Eixample of Canigó, ni una paraula de la Big Band del Taller i de l'únic disc que el Tete va gravar amb big band. D'això se'n diu tenir ressò mediàtic, si senyor.

Per si això fos poc, el peu d'imatge deia: "L'Art Eixample of Canigó homenatja Tete Montoliu interpretant les seves composicions". Meeeentiraa!!! Del Tete només van tocar "Jo vull que m'acaricïis", i ho van fer a trio, amb una introducció de contrabaix sol a la que després es van afegir el David i el Gorka.

En fi,...
Anònim ha dit…
A veure si vens dimarts o dimecres al jamboree i ens fas una crítica de les teves (quina por!!!!)
Una abraçada
Anònim ha dit…
no em barrufa! Monné "en su salsa". Si senyor!

Cuadradoshki
Anònim ha dit…
Ep, jo a tu et conec! Doncs sí, tu ho has dit, no em barrufa gens!