Tant de temps esperant aquests bolos i ja han passat. Tocar amb aquest paio ha sigut acollonant. A l'assaig vaig tenir la mateixa sensació que quan vaig tocar per primer cop amb el Jesse Davis o amb el Harry Allen, per exemple, aquella barreja de por i excitació alhora. I després, al concert, aquell sentiment d'estar fent música amb un d'aquells que havia escoltat als discos o en concerts quan jo estudiava al Taller. Així vaig viure aquests tres dies
Divendres, 2-11-07, Vila-Real
Havíem d'assajar al matí a Reus, però finalment no va ser possible i vam mirar uns quants temes una estona abans del concert al mateix teatre. Dos originals del Peter, el bolero "Tres palabras", "Luiza", de Jobim, i alguns standards i altres temes d'aquells que no es toquen mai per aquí ("Love walked in", "Everything I have is yours", "Minor mishap", "Light blue"...) El Toni i el Fernando, com sempre, van exercir de perfectes amfitrions. Durant el concert em vaig sentir molt còmode, va ser un inici magnífic.
Dissabte, 3-11-07, Sant Boi
Quan vam arribar al local (un centre cívic de barri) el piano no hi era. Després d'emmerdar a la pobre Kuky per si em podia portar un teclat com a solució d'emergència i de no sé quantes trucades i gestions, ens van dir que podrien portar un piano però que el concert s'hauria de retrassar una mitja hora. Finalment, el piano va arribar una hora i vint minuts més tard de l'hora en què estava anunciat el concert, i era un Young Chang vertical en no massa bon estat. I, malgrat tot, la música va tornar a ser allà, era com un miracle. La veritat és que encara m'ho vaig passar millor que el dia anterior. Només em va saber greu que aquell pobre home hagués fet tants kilòmetres per tocar en aquelles condicions, se'l veia cansat, però mai va perdre el somriure. I és que a sobre és bon paio!
Diumenge, 4-11-07, Lleida
El quartet es va convertir en quintet, perquè va venir el Grant Stewart, una altra bèstia "parda", amb un so i un llenguatge poderosíssims. I, a més a més, vaig poder sentir com acompanyava el Peter, brutal, és un gust sentir-lo fent acords, toca uns voicings que no acostumo a sentir en un guitarrista. I el "Monk's mood" que es va marcar ell solet va ser una delícia. Les tres nits em vaig sentir còmode i en forma, amb idees i bastant "suelto". I crec que vaig fer un solo al "Tres palabras" força inspirat. Això de la música, quan va bé, és collonut. Ara només espero que es repeteixi aviat...
Comentaris
Per sorpresa meva, però, aquesta vegada he pogut confirmar que el concert va estar tant bé com l'havia percebut mentre tocava, i la qualitat de gravació és prou bona com per entendre tot el què passa.
Gràcies, Àlex, te'n dec una!